De la lluita contra la COVID hem aprés que les mesures que s'anuncien per 15 dies acaben sent, mínim, per un mes. I de la justícia política hem aprés que els arguments de les seves sentències serveixen per justificar la causa global. Que nostresenyor ens conservi la capacitat d'aprenentatge. Amén.

El que ens ha dit avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és que la Mesa del Parlament no és sobirana. Perquè la cosa anava d'això. Perquè una de les ofensives de l'Estat va d'això, de convertir el Parlament en una institució folklòrica. Amb permís per organitzar redaccions de poesia entre els escolars, lliurar medalles a bones persones que diumenge compren el tortellet de nata i organitzar inofensius plens per parlar de l'Agència Catalana de la plantació de floretes de colors i que s'emmarquen dins dels actes de l'Any del Burofax. Deixin els debats polítics per la gent important, sisplau. Enviïn els seus diputats al Congreso i que allà aprenguin el que és un parlament de veritat. Ah, i no cal que facin lleis perquè els hi tombarem totes, incloses les socials. Perquè vostès no són sobirans, o què s'havien cregut?

De fet, una gran part de la causa general contra l'independentisme va de deixar clar per la via penal; amb presó, inhabilitació i multa segons els casos; qui mana aquí. El cas Trapero, amb una sentència que cada setmana ha de sortir i que no acaba de sortir mai, n'és un altre exemple. El Major va ser jutjat perquè els calia sostenir la mentida de la violència amb un suposat exèrcit. Esclar, sense uniformats no hi ha cops d'estat. I a falta d'altra cosa, aquest exèrcit de fantasia eren els Mossos. Però també hi havia una venjança personal contra qui es va atrevir a controlar la situació el 17A sense acceptar les ingerències d'un ministeri de l'Interior que no va acceptar perdre el relat. I quan se'n van adonar que les felicitacions de tots els serveis secrets i totes les policies del món eren per Trapero, van anar a per ell. Com s'atrevia, oi? Trapero va ser sobirà en nom del cos de policia que dirigia. I no li ho van perdonar.

Després del 17A, els representants del govern Rajoy van anar dos dies com un ànec sense cap, corrent amunt i avall, sempre per darrera de la situació. I se'n van adonar que ni controlaven el relat ni tampoc el territori, a pesar de les seves repetides maniobres per desestabilitzar el cos dels Mossos d'Esquadra. Maniobres que van continuar posteriorment. I quan van despertar, el dinosaure ja no hi era. I digui'n dinosaure, digui'n cèl·lula terrorista. Els havien passat la mà per la cara i no van suportar-ho. I miri si sabien com n'era important controlar el relat, i miri si tenien preparada l'estratègia, que la famosa The Nota va aparèixer quan encara hi havia cossos a la Rambla. I és evident que una cosa com aquesta no s'improvisa. Parlo del fons, de l'elaboració intel·lectual de la manipulació. Perquè la material va quedar com va quedar. I va quedar una cosa inacceptable fins i tot a la festa de final de curs de la classe dels dofins sapastres.

Total, que ja ha caigut (també) la Mesa del Parlament. Perquè en absència de violència als parlaments es pot parlar de tot... de tot al que l'Estat paral·lel li vagi bé, naturalment. Veurem qui són els següents (i les següents) en comprovar-ho a les seves pròpies carns.