Li ho prometo. Aquesta setmana he hagut de mirar el calendari diverses vegades. Finals del 2019? Segur? I, sí, es veu que sí, que som a finals del 2019, 44 anys DF (Després de Franco).

I a finals del 2019 hem tingut el cas del nét de Franco, absolt pel Tribunal Constitucional de les acusacions d’atemptat contra l’autoritat i conducció temerària. Per què? Perquè “no aprecia la especial transcendència constitucional que exigeix la llei perquè aquest tribunal estudiï el cas”. Quin cas?

30 d’abril del 2012. Set del matí. Carretera nacional 234. Dos guàrdies civils intenten aturar un vehicle que circula amb els llums apagats i en sentit contrari. El conductor del vehicle no obeeix l’ordre i fuig a gran velocitat. Els guàrdies civils persegueixen el vehicle durant 30 quilòmetres i finalment l’aturen en un petit poble situat entre Saragossa i Terol. En aquell moment, un dels ocupants encanona els agents amb una escopeta mentre el conductor, marxa enrere, envesteix el vehicle policial i lesiona un dels dos policies. Quan cinc hores després r localitzen el vehicle se sap que és propietat d’una societat a nom de Francisco Franco Suelves, fill de Francis Franco, nét del dictador.  

El jutjat penal de Terol que va veure el cas va sentenciar el febrer del 2018 que el conductor del vehícle era el “niétisimo”. Bàsicament perquè un dels agents el va reconèixer i perquè no eren creïbles els testimonis aportats per la defensa i que afirmaven que Franco (el nét) el dia dels fets era en un altre lloc. La condemna va ser de 30 mesos de presó.

Però l’Audiència Provincial que va veure el recurs va considerar que al judici “no es va practicar prova de càrrec suficient com per desvirtuar la presumpció d’innocència de l’acusat”. Per tant... “pa casa”. I el que ha fet ara el TC ha estat dir que el cas no és cosa seva. I xin pun.

Però una setmana qualsevol de finals del 2019 també hem tingut...

- La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que en un ple al parlament regional, i responent una pregunta de VOX sobre l’exhumació de les restes de l’avi del senyor del cas anterior, va afirmar: “¿Luego qué será lo siguiente? La cruz del Valle, parroquias del Valle, arderán como en el 36...". I es va quedar tan ampla.

- El secretari general de VOX, Javier Ortega Smith, dient a TVE (la televisió pública espanyola) que el seu partit està contra la Llei de Memòria Històrica perquè “busca dividir els espanyols dient que hi havia bons i dolents quan en realitat van haver-hi crims als dos bàndols”. I que les 13 dones conegudes com les “13 Rosas”, “torturaven, assassinaven i violaven vilment a les txeques republicanes”.

El problema és que la sentència per la qual les dones conegudes com les “13 roses” van ser assassinades no diu res del que les acusa Ortega Smith i que la Llei de la Memòria vol que els morts pels crims franquistes puguin ser enterrats per les seves famílies com van ser enterrats els morts franquistes. Fixi’s si és senzill, però es veu que és massa complicat d’entendre per un senyor, per cert, va poder ser al Suprem exercint d’acusació particular al judici contra l’independentisme.

- El Tinent General José Carrasco Gabaldón, actualment en la reserva, i altres 13 militars espanyols retirats que formen part del grup de 200 persones que han enviat una carta al Papa demanant-li la seva intervenció per evitar que la mòmia de Franco surti del Valle de los Caídos. Un dels moments més memorables de la carta diu: “Bajo la Jefatura del Estado del general Franco, España vivió en paz, se hizo un esfuerzo gigante de reconciliación y se alcanzaron cotas de progreso y bienestar muy difíciles de igualar” (...) “Salvo los inevitables juicios inmediatamente posteriores a la Guerra y que obligaron a ejecutar a un buen número de personas con graves delitos de sangre a sus espaldas, a partir de 1941 se hizo una labor descomunal de generosidad y clemencia, a base de sucesivos y numerosos indultos y reducciones de penas, con objeto de cerrar la herida cuanto antes”. Guaiti vostè, quanta generositat dels de “los crímenes en los dos bandos”.

- I hem tingut el grup d’ultres que van irrompre al cinema Lys de València cridant “Viva España” i “Viva Cristo Rey” interrompent la projecció de la pel·lícula d’Amenabar sobre el conflicte personal entre Unamuno i Millán Astray. Uns xicots molt trempats, ells.

Esperi, que torno a mirar el calendari... Sí, sí, any 2019, sí. I falta poc pel 2020. I la societat fracturada és la catalana, sí.