L'Espanya del “a por ellos” no toca vores amb la intervenció de José Maria Aznar aquest dimarts a la comissió d'investigació del finançament il·legal del PP. Ja ho sap, allò de la Gürtel i tal.

Casado i Rivera són uns afeccionats comparats amb en Josemari, l'inventor de la política del cop baix, la mala educació, la mala llet, l'estirabot, l'agror i la punyalada (dialèctica) a traïció. Més d'un (i d'una) dels seus, quan l'ha vist per televisió ha començat a cridar, amb sanglotades de desig: Torna José Mari, torna!!!.

És exactament el mateix que han exclamat els seus detractors, a qui també els provoca grans passions. Negatives, naturalment, però molt intenses. Aznar treu el pitjor dels seus enemics perquè per ells encarna com ningú l'expressió del mal. Quan en la política actual del que es tracta és d'aconseguir mobilitzar els teus molt més que el que els puguin mobilitzar els rivals, contra Aznar es viu millor. La seva sola presència genera tant de rebuig, que la feina ja ve feta.

Avui Aznar ha aconseguit posar d'acord a tothom a l'hora de reclamar el seu retorn. Els uns perquè el consideren el salvador de la pàtria i els altres perquè el consideren el millor per destruir-la.

El problema és que en una comissió per parlar de la corrupció del PP, Aznar ha parlat, entre altres qüestions, de la guerra de l'Iraq, d’ETA, dels presos polítics, de la moció de censura de Pedro Sánchez, de la crisi econòmica, de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita, de la unitat d'Espanya, de la transició, de la Constitució, d'Iran, de Veneçuela, de colpisme, d'impostos, de dèficit, de deute, de la híper regulació dels mercats, de quan es casaran els fills de Gabriel Rufián i dels fills de Pablo Iglesias. I quan li ha sobrat temps, per fi ha parlat de corrupció, però de la dels altres.

A Rafael Simancas (PSOE) Aznar li ha tret el tema dels EROS d'Andalusia, a Rufián el cas del conseller Ausàs i els cartrons de tabac que baixava d'Andorra sense passar per la duana, a Oskar Matute (Bildu) que Batasuna es finançava amb l'impost revolucionari cobrat per ETA, a Mikel Legarda (PNB) no-sé-què d'una caixa d'estalvis i a Pablo Iglesias, a part d'allò dels fills, li ha refregat el cas Monedero. Sobre el que vindria a ser la cosa seva, no ha sortit del guió segons el qual hi ha hagut dos casos aïllats i sense importància i que no sap res ni coneix ningú.

Però el gran moment ha estat quan Aznar, i per defensar els seus i a si mateix, ha tret el tema de la presumpció d'innocència. Ha arribat a dir que “a la presó hi ha persones acusades que no han estat ni jutjades”. Per cert, just després de dir-li colpista a Rufián (magnífica presumpció, escolti). ¡Hombre, José Mari, pero qué me estàs container! Sí? De veritat? ¿A Espanya hi ha gent a la presó sense haver estat jutjada? No fotis!

Ha estat tan gros que després d'usar l'argument tres o quatre cops, algú li haurà dit que millor deixar-ho estar i llavors s'ho ha fet venir bé per explicar que en el cas català és lògic perquè va haver-hi violència. Quina? Bé, doncs sobre això ha donat els mateixos detalls que sobre l'aparició de les sigles JMA als papers de Bárcenas: la culpa és dels colpistes, dels que han fracturat Catalunya. I d’ETA, Veneçuela, l'Iran i la resta de la llista... Només s'ha deixat TV3. Esclar, tan de temps retirat, de vegades falla la memòria...  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat