En els moments de crisi és quan apareixen els líders de veritat. Són aquelles persones que, amb mà ferma i idees visionàries, assenyalen el camí als pobres mortals desconcertats. O sigui, un servidor. Sort en tenim perquè sense ells (ni elles, ni ellis) la humanitat seguiria vivint en coves i caçant amb pedres. Aquesta peça que llegirà, doncs, és un homenatge a totis, en aquest cas representats per l'home que en un moment (pim i pam) li ha solucionat a Europa (ell solet) el problema del subministrament de gas. Efectivament, com molt bé ha endevinat, m'estic referint a Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat i expert en calefaccions.

Davant la possibilitat que el vell continent tingui problemes de subministrament de gas, Borrell ha proposat avui un paquet de mesures d'una sola que, sens dubte, solucionaran la situació. Apunti: cal retallar el consum de gas abaixant la calefacció. Hòstia, quina idea més bona! No entenc com no se li havia acudit encara a ningú! És clar, davant l'anunciada escassedat algú podria proposar gastar més gas, per exemple, però segurament no seria una bona idea. I no, Borrell ha analitzat la situació, ha observat la casuística, ha destil·lat la clau de la problemàtica i, patapam!, ha proposat la solució. SEN-SA-CI-O-NAL! I, si m'ho permet, È-PIC!

Però la cosa no s'acaba aquí. Segons fonts consultades, qui en moltes cancelleries ja és conegut com “Mister Radiadors”, anunciarà en breu més mesures per afrontar les conseqüències de la invasió i la invasió, pròpiament dita. Quines? Continuï apuntant:

Per evitar tenir la casa freda, el millor és tancar les finestres. A l'hivern, eh. A l'estiu, quan fa calor, es recomana obrir-les.

Per escalfar-se vostè, faci exercici pel menjador com quan la pandèmia, però sense fer pa, que provoca consums innecessaris. I és que no cuinar també ajuda molt a no gastar gas. Per tant, mengi amanides, que són molt sanes. I aprofiti l'aigua de netejar l'enciam i l'escarola per dutxar-se, així tampoc li pujarà aquesta factura. Quan es dutxi, i per evitar que estigui molt freda (l'aigua) escalfi-la ensenyant-li al cossi que la conté l'última factura d'electricitat. Ah, per evitar gastar benzina, no agafi el cotxe.   

En cas que sospiti que s'acabaran els subministraments d'aliments, ràpid, compri paper de WC, oli de gira-sol i pastilles de iode, que és una cosa que no té cap sentit però és el que fa tothom. I si tothom ho fa, endavant! Ah, i aprofiti per recuperar totes les merdes adquirides durant el confinament de la COVID, quan també havia d'acabar-se el món. I parlant, de la fi del món... en cas que Putin seguís avançant la seva actual invasió i arribés fins aquí, no pateixi perquè Josep Borrell també té solucions:

Si veu que sovint passen bombarders per sobre d'on vostè es troba, eviti al màxim dur roba de colors. O que inclogui dianes.

Si creu que està a punt de caure una bomba a casa seva, tapi's les orelles i acoti el cap.

Si veu que està a punt d'entrar un míssil per la finestra de la cuina, abaixi la persiana. Si no te persiana, protegeixi's amb el ratllador de les pastanagues.

Si entressin tropes russes a la seva ciutat, corri en direcció contrària. Repeteixo, en direcció contrària!!! Contraria a les tropes, eh...

Si comença una guerra bacteriologica, recordi: mans, mascareta i distància.

Si la guerra és nuclear i llencen una bomba prop d'on vostè es troba, durant tota l'estona que vegi que hi ha el bolet radioactiu, no respiri gaire. Un cop esvaïda, respiri fluixet. Tipus català. O sigui, inspiracions discretes sense molestar.

Si surt de casa i es troba un soldat enemic que l'apunta, canti-li una de les últimes lletres de la Rosalia. Li esclatarà el cap. A ell.

Si en un carrer qualsevol es troba de cara un tanc que està a punt de passar-te per sobre, llanci-li una pota de pop a la brasa amb llit de patates a manera de fona i untada amb xarop de Mòdena a la part de la punta. És letal. I ara vostè em dirà: per què una pota de pop? Bé, ara mateix hi ha tanta oferta a tots els restaurants, que segur que tenim estoc per anys.

I, sobretot, no pateixi per si apareguessin altres situacions inesperades perquè el nostre líder treballa sense descans per oferir-nos solucions. I ara, cridi amb mi: “Gràcies senyor Borrell per ser el dit que ens assenyala el camí!”.