Jo, si vol que li digui la veritat, amb Pedro Sánchez m'he perdut. Del tot. Feia dies que estava calladet (ell), però des que va sortir l'enquesta del CIS i li donava un resultat com el del Real Madrid a la Lliga i a la Copa del Rei de futbol, l'home xerra fins i tot sota l'aigua. I el problema és que diu coses molt diferents de les que deia no fa pas gaire. I d'aquí el meu desconcert. Però em temo que també el seu. Expressar coses tan diferents en tan poc temps no pot ser bo per a la salut. De cap de les maneres.

A l'últim congrés del PSOE, Pedro Sánchez va defensar que Espanya era una nació de nacions i va apostar per un estat federal. Quatre mesos després, l'11 d’octubre, va dir que, a canvi de donar-li suport en l'aplicació del 155, havia aconseguit de Mariano Rajoy un acord per reformar la Constitució.

Doncs bé, això de la nació de nacions en dos dies va caure més avall que l'interès de Pablo Iglesias pels pisos de menys de 80 metres quadrats. I la cosa de la reforma, si fa o no fa. Va constituir-se la comissió, sí, però així com per destacar dos detallets: 1/ cap dels “experts” que hi ha passat ha defensat la reforma proposada per Sánchez i 2/ des d'un bon inici no hi van participar Units Podem, Esquerra, el PDeCAT, Compromís, el PNB ni Bildu. I Ciutadans en va marxar posteriorment. Vaja, un èxit comparable al de Llarena amb l’euroordre.

Però el Sánchez de l'última setmana s'ha superat a si mateix i, posant-se al cap un mocador amb quatre nusos, ha decidit muntar “Pedro Gotera y Otilio, reformas a domicilio”. I escolti, no para de proposar reformes i més reformes que són com una pastisseria durant la Quaresma, perquè són un bunyol darrere l'altre.

En Sánchez vol canviar el Codi Penal per adaptar el delicte de rebel·lió a mida dels indepes. Sí, creu que tal com està tipificat ara només serveix per castigar cops d'estat militars. Bé, doncs si això és així, està reconeixent que als nou empresonats preventivament per Llarena se'ls ha aplicat el delicte de rebel·lió inadequadament i d'una manera injusta, perquè cap d'ells ha fet un cop d'estat militar. I també reconeix l'arbitrarietat del jutge. Si pretén canviar la llei per condemnar-los, vol dir que amb la llei actual no haurien de ser a la presó. Bunyol de vent.

En Sánchez vol que sigui obligatori acatar la Constitució en els juraments de càrrecs polítics. Bé, el TC va avalar en el seu moment que la Constitució pugui ser promesa “per imperatiu legal”. Bunyol de l’Empordà.

En Sánchez vol que la Llei d'Igualtat de Tracte i No Discriminació que es tramita al Congrés sancioni les “actituds discriminatòries” com les del president Torra en les seves piulades i articles. Lamentablement per a Sánchez, SOS Racisme ha dit que no percep racisme ni a les piulades ni als articles. Bunyol de crema.

Sánchez, que veu racisme on les organitzacions nascudes per combatre'l no en veuen, s'agafa al seu error del punt anterior per qualificar de xenòfobs, supremacistes i d'extrema dreta Quim Torra individualment i tot l'independentisme col·lectivament. I per dir que el president és el Le Pen català. I aquí el bunyol ja se li ha cremat.

Finament, Sánchez “no descarta” intervenir els mitjans de comunicació públics catalans a través de l'aplicació “d'un nou 155”. Nou? Però el 155 és com el Testament, que hi ha l'Antic i el Nou? I això d'intervenir els mitjans, què vol dir? Presentarà el FAQs? Sortirà amb en Molina a fer la méteo? Escriurà els guions del programa d'en Toni Soler? Anirà pel món a tocar la guitarreta amb el guiri del Katalonski?

Ei, que potser aquest és el seu futur. El d'en Sánchez. Perquè com a líder del PSOE no sé jo si en té gaire...