El mòbil del president Carles Puigdemont es va fer molt famós el matí del dia 1 d’octubre del 2017. Sabent que el seguien, va aprofitar que era sota un pont per deixar l’aparell en un cotxe que va anar en una direcció i ell va marxar en un altre cotxe cap a una altra banda. I així va ser com va despistar la Guàrdia Civil.

Imaginem que una empresa volgués saber què fem vostè i jo al llarg del dia. Fins no fa gaire el mètode era fer-nos una enquesta i preguntar-nos-ho. Però hi havia un risc, que vostè i jo no diguéssim tota la veritat. I no necessàriament perquè ho féssim voluntàriament sinó perquè la memòria tendeix a potenciar unes coses i a oblidar unes altres que potser tampoc ens interessa que se sàpiguen gaire.

Ara aquest risc d’error és zero perquè per saber el que vostè i jo fem minut a minut n’hi ha prou de seguir on va el nostre mòbil. Perquè on va el mòbil, allà estem nosaltres. L’exemple del president és prou aclaridor.

L’Institut Nacional d'Estadística (INE) està fent aquesta setmana un seguiment dels moviments dels nostres mòbils. Com? Ha comprat a les principals empreses de telefonia la nostra geolocalització. Des de dilluns i fins aquest dijous. Perquè els nostres telèfons puguin rebre missatges, entrin a Twitter o a Facebook o els sigui possible enviar correus, han d’estar permanentment connectats a alguna antena. I si ens movem, el telèfon va buscant antenes a les quals connectar-se. Això fa que sabent les antenes per on hem passat, sigui possible saber quins han estat els nostres moviments i situar-nos en un mapa. I l’INE vol saber els recorreguts habituals de milions d’espanyols, segons diu, per saber quines rutes són les més habituals. I d’aquesta manera, “saber on cal reforçar els serveis i les infraestructures”. Monitoritzaran de dotze de la nit a sis del matí per saber on dormim i de nou del matí a sis de la tarda per saber on anem. Compte!, però afirmen que tot serà de forma totalment anònima. És a dir, sabran els moviments dels telèfons, però no de qui són els telèfons.

Aquesta serà la primera part de l’estudi, que continuarà amb rastrejos entre el 20 de juliol i el 15 d’agost (per saber on anem de vacances i quan), el dia de Nadal (per saber on es reuneixen les famílies) i diumenge vinent. Per vendre les nostres dades, Telefònica cobrarà 163.615,86€, Vodafone 185 mil i Orange 150 mil.

I ara vostè potser em pregunta: “Escolti, senyor ajuntalletres, no serà d’aquests paranoics que veuen foscos interessos per totes bandes i se senten perseguits, oi?”. Doncs no, però estar obsessionat amb el fet que et persegueixen no vol dir que no et persegueixin. És evident que ens passem el dia deixant pistes del que fem. Amb el telèfon, pagant amb la targeta de dèbit, amb els moviments bancaris, amb les nostres consultes a Google, amb la gent amb qui intercanviem missatges per Whatsapp, etc. I evitar això és del tot impossible.

I ara vostè em dirà: “Escolti, però si no fas res dolent, no has de tenir por de res”. Bé, però és que, si m’ho permet, aquest no és el debat. El tema és que ningú n’ha de fer res del que jo faig, ni on soc, ni amb qui, ni quan. I tot és anònim fins que deixa de ser-ho. I jo no hauria d’estar tot el dia preocupant-me que les meves dades no siguin comercialitzades sinó que hauria de ser jo qui autoritzés que les meves dades fossin usades.

Efectivament, en aquest món és impossible l’anonimat absolut, però això no vol dir que, per evitar donar-los el màxim d’informació sobre mi, hagi decidit que a partir d’ara em divertiré passant-me el dia posant el telèfon en mode avió mentre vaig de wifi a wifi per evitar rastrejos. Potser no servirà de res, però d'aquesta manera evitaré estar més minuts dels necessaris consultant el telèfon i tindré temps per a altres coses.