Terrasses i més terrasses plenes de bombolles que ho eren, sí, pel folre, compartint els gintònics de després de dinar. Centenars de seguidors de la Real Societat i de l’At. de Bilbao, que també entre ells eren molta bombolla efectivament, fent l'energumen com si a dia d'avui no passés res i durant l'últim any, tampoc. Cada cop més gent pel carrer amb la mascareta a la barbeta o, directament, sense. Festes il·legals, com la famosa de la discoteca de Palafrugell, amb 400 persones (QUATRE-CENTES) —la majoria sense protecció— amb una distància de transport públic a l'hora punta i la policia i els Mossos intervenint —només— després d'una trucada al SEM perquè un dels assistents “no es trobava bé”. I no, es veu que el que tenia no era Covid i, per tant, no es tractava de selecció natural. I com que arriba la calor i s'obren les finestres, de les cases hi surten cada cop més veus expressades amb un volum alt i acompanyades de música, amb un volum també molt alt. Per persones que són tanta bombolla com la manifestada avui, políticament, per Jaume Alonso-Cuevillas i Laura Borràs.

I ara ve allò de “la majoria fa el que toca i qui incompleix és una minoria i hi ha un cansament de la gent després d'un any i bla, bla, bla”. Escoltin, és que la gent n'està fins els nassos, a banda de les irresponsabilitats individuals —cada cop més col·lectives— perquè és que fa un any que ens enganyen. I, a més, ens apliquen unes mesures algunes de les quals ratllen l'absurditat, són poc transparents, gens argumentades i que, de vegades, ni qui ha de fer-les complir sap quines són exactament i quantes excepcions hi ha.

Tot havia d'anar bé i eren quinze dies. I resulta que tot ha anat pel pedregar i ja fa més un any que sempre són quinze dies. De la setmana dels tres dijous als anys que d'aquí quinze dies tot en marxa. I cada compareixença és una dosi de propaganda. Van aconseguir crear el concepte paulocoelhista del “en sortirem millors”, però amb les vacunes l'han superat. Des de la pobra senyora aquella a qui li van clavar la banderilla abans de Cap d'Any fins avui, cada setmana ens han promès que estaríem tots (i totes) vacunats abans que canti el gall. El gall ha acabat afònic i les vacunes continuen arribant com Fernando Alonso a la línia d'arribada conduint un Fórmula 1.

Dilluns. Sempre és dilluns quan arribaran 300 mil milions de dosis. O més. Sí, i començarem el règim i ens posarem a estudiar anglès. Però al final no. Ah, i tots vacunats al juny. Ai no, esperi, que al final serà abans d'acabar l'estiu. Bé, però recordi que l'estiu dura molt. I aquest any potser una miqueta més i tot. És la mania de prometre, de posar dates, quan saben que és impossible complir-les. Però com que som adolescents desorientats, cal anar posant-nos pastanagues.

I això d’AstraZeneca, què? La realitat havia foragitat els antivacunes i ara estan creant els anti-AstraZenequistes. Felicitats! Ara sí, ara no. En què quedem? “No, és que un senyor de Pedrafita do Cebreiro ha clavat torçat un armari després d'haver-se vacunat”. Perfecte, doncs parem-ho tot. I la ministra Margarita Robles ajudant molt fort en el tema de la confiança canviant-li als militars la vacuna d'AstraZeneca per la de Pfizer. I ara ja ens ho veiem a venir. Quan surtin les xifres de contagi de Setmana Santa ens diran que quinze dies més de restriccions d'aquelles que no s'expliquen ni s'entenen i ja ho tenim, perquè estan venint trilions de vacunes. Aquest cop sí que sí. I ja podrem quedar a prendre gintònics amb la quarta onada. Amb una canyeta per cada membre de la bombolla amb el senyor de Pedrafita que anava tort perquè no tenia un nivell.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat