Aquest matí, a corre-cuita, han aparegut uns quants vidents del que mai acaba passant. I ha dit que el Procés estava mort. Que nostresenyor els conservi les ungles dels peus, perquè el que seria la seva capacitat d'anàlisi i la d'entendre la majoria de la societat catalana ja són irrecuperables. I per demostrar l'error, hores després el jutge Llarena ha pres una decisió que ha inflat el Procés (i algunes altres coses més corpòries) a nivells no vistos des de feia mesos.

Fins i tot els que som de lletres coneixem aquell principi físic que diu que qualsevol actuació provoca un efecte. Per tant, és evident que la decisió del jutge tindrà conseqüències. Polítiques, econòmiques i socials. Ara mateix és impossible saber quines i de quina magnitud, però qui pensi que no succeirà res, comet un error. Un greu error. Com creure que el Procés estava mort. Avui n'hem vist les primeres. De conseqüències. I en vindran més.

La decisió del senyor jutge ha ofès la intel·ligència dels catalans indepes i de molts que no ho són. Ha passat com l’1 d'Octubre. Aquell dia milers de catalans que no tenien pensat anar a votar, quan van veure les imatges de la salvatjada, van acabar posant-se la jaqueta i sortint al carrer. I alguns, fins i tot, van acabar votant Sí sense ser indepes.

Avui, ara mateix, nou persones són a la presó per la decisió, no ja discutible, d'un jutge, sinó perquè un Estat ha decidit, a través d'un jutge, aplicar presó provisional usant una llei inexistent i en base a uns informes de la Guàrdia Civil amb un rigor de tal magnitud que no servirien ni com a treball de final de curs de P4. I la farsa sustenta unes quantes interlocutòries que algun dia seran estudiades a les universitats. Per mostrar com es vulnera l'estat de dret. Concretament usant la part engonal. Serveixi aquest fragment de la interlocutòria anomenada de la “Causa especial” com exemple del nivell que ens situa en una mena d’immens monòleg de Jaimito Borromeo.

I sumi al despropòsit el simpàtic efecte VOX, la ceba que està amagada a tots els plats. Diuen que són un partit polític, però realment són la segona part de Manos Limpias. I fan la mateixa feina que feien ells. No són cap partit sinó un grupuscle d'ultradreta del que ningú sap d'on li surten les misses i que tenen tant de partit polític com aquells tenien de sindicat.  

Total, que la gent estava tranquil·la, però calenteta. Era un incendi somort. I avui Llarena i l'Estat hi han fotut al foc la producció anual de benzina de l’OPEP. I el Procés que alguns veien al tanatori resulta que continua amb la seva habitual mala salut de ferro. Amb tots els seus errors. Amb totes les seves imperfeccions. Amb les seves exageracions de la realitat. I amb l'habitual desunió que tenim incorporada al nostre ADN. Sí, sí, amb tot el que vostè vulgui. I més. Però tenir davant un Estat decidit a violar impúdicament les lleis per esclafar el dissident és un ajut impagable. Trist però real.

L'Estat està intentant arruïnar de la forma més vulgar i miserable possible la vida de qui considera els líders del seu gran maldecap. Si descomptem els 9 que avui són a la presó, encara n'hi falten uns 2.999.991. Aproximadament.