Pop a la badalonina

Gràcies als pescadors de Badalona avui podem elaborar i menjar el famós pop a la badalonina. La recepta és molt fàcil. Posi a bullir el pop en una olla amb aigua freda i sense sal i quan falti poc per tenir-lo cuit, hi afegeix patates tallades a daus. Quan pop i patates estiguin llestes, les treu i guarda una miqueta de l'aigua resultant. Aquest suc l'afegeix a un allioli que haurà preparat i amb el resultat, amaneix el pop i les patates. I llest.

Gràcies a PSC, PP i Ciutadans, a partir d’avui hi ha una variant del pop a la badalonina. Això sí, la recepta és més complicada que la tradicional. Però abans, una recomanació: no em contracti mai com a cuiner perquè jo era dels que deia que avui a Badalona no hi hauria moció, ja que el PP en l'últim moment es faria enrere. I ha estat a punt, però al final, no.

I per què dic que “ha estat a punt”? Doncs perquè després de fer-nos un Griezmann i tenir-nos 20 minuts esperant que digués si votava sí o no, García Albiol ha dit: “Ara mateix no puc donar suport a la moció... però demano un recés de 15 minuts”. Quan li he preguntat pel motiu de la decisió m'ha dit que “calia una estona per pensar-s'ho”. I jo he fet veure que m'ho creia. I ell ha fet veure que es creia que jo m'ho creia.

La qüestió és que aquest ajuntalletres havia visualitzat una altra recepta, els ingredients de la qual eren que a Xavier García Albiol li interessa una polarització que la moció l’hi desmuntava. Si vol tornar a ser alcalde de Badalona, ell sap que l'escenari que l'afavoreix de cara a les eleccions de l'any vinent és plantejar un plebiscit entre ell i Dolors Sabater, qui ha estat governant fins avui i a qui ell sempre anomena “l'alcaldessa de la CUP”. Fent alcalde Àlex Pastor, Albiol donava aire a un tercer actor amb qui, a més, és frontera electoral i es disputa els vots als barris que sempre havien votat PSUC I PSC i que ara voten PP. O millor dir, voten Albiol.

Tenint en compte això i el que va succeir fa un parell de setmanes a Madrit (concepte), un servidor no veia possible lligar l'allioli PP-PSC. Però la molla de pa fa miracles i avui Albiol ha decidit assegurar-se la jugada.

Per tant, l'elaboració del plat de la moció de censura, o pop a la badalonina varietat juny del 2018, ha acabat sent la següent: conscient que a les pròximes eleccions no té garantida la majoria absoluta, ja que ara mateix no compta amb cap aliat i que Ciutadans (actualment amb un regidor), li pot menjar terreny, Albiol ha anat a assegurar. I ha optat per adquirir ara el futur suport del PSC. Deixa que governin un any a canvi dels seus vots a les pròximes eleccions. És l'explicació que permet lligar l'allioli. I de pas, si el PSC s'enforteix perquè tenir l'alcaldia sempre et dona més visibilitat, potser el PP frena l'augment de Ciutadans, els seus grans rivals a batre a Catalunya i Espanya.

Sí, el PSC tindrà només tres regidors de 27, el PP estarà fora del govern municipal i la ciutat serà ingovernable. Però, i si el PP sense fer soroll li va votant les coses que siguin imprescindibles per arribar a les eleccions municipals sense daltabaixos?

Avui Àlex Pastor ha fet un Pedro Sánchez. Quan ningú donava un cèntim d'euro per ell, ha sabut surfejar i recuperar pel PSC una ciutat on no hi governava des de feia 7 anys després d'haver-ho fet durant 28 i guanyant 7 eleccions consecutives.

Ah, i una última cosa sobre Xavier García Albiol i el PP. ¿S'ha fixat que últimament sempre surt Andrea Levy a comentar l'actualitat? I, s'ha fixat que Andrea Levy ha desaparegut de Twitter? Una política com ella deixant Twitter? Estrany, no? Si ara jo fos mala persona pensaria que li estan fent xapa i pintura a la seva TL en previsió de moments de lideratge quan potser algú podria dedicar-se a repassar altres dels seus passats.