A la vida hi ha una cosa que és molt terrible: I ho és tant que, imagini-s'ho, encara és pitjor que perdre el mòbil. I aquesta cosa és que et perdin el respecte. Però esperi, que encara hi ha una cosa pitjor. I aquesta cosa és que el respecte te'l perdin per culpa teva. Però encara hi ha una cosa pitjor molt més pitjor que tot això: que a qui li perdin el respecte sigui a la policia i a la justícia.

Cada dia milers de jutges, fiscals i policies surten de casa intentant fer bé la seva feina. Amb els mateixos errors i encerts que tenim tots en les nostres feines. I resulta que tots ells (i elles) observen com al seu costat s'està desenvolupant una justícia i una policia política que no té a veure amb la que ells (i elles) hi creuen. I aquest món paral·lel fa coses tan estranyes, incomprensibles i arbitràries que la gent li està perdent el respecte, la credibilitat i la confiança a tot el sistema.

Recorda el famós vídeo d'aquell espavilat que amenaçava de mort Carles Puigdemont i Pablo Iglesias?  

Doncs en relació a aquella qüestió, el president Puigdemont ha piulat això aquest diumenge:

Per si li fa mandra llegir-s'ho, així resumideta, la cosa seria que, segons un informe policial:

1/ no hi ha delicte d'odi sinó “chanza y burla” (com n'és de bonica la paraula “chanza”). I això en un context “creat per la persona destinatària del sarcasme”. Per tant, la culpa de les amenaces no és de l'espavilat sinó de... PUIGDEMONT!!! Memorable.

2/ el demandant “no ofereix cap element o principi de prova que avali la seva versemblança, limitant-se a afirmar la seva existència sense cap suport objectiu”. O sigui, el vídeo que vostè ha vist amb el senyor dalt del tanc amenaçant dues persones no és cap prova que sustenti la denuncia. Dit d'una altra manera: l'amenaça no demostra l'amenaça. Apassionant.  

3/ la figura de Puigdemont, en l'actual context permet “un espai per als comentaris ocurrents, sàtires i bromes de la ciutadania al carrer i, molt en particular, a les xarxes socials”. O sigui, el criteri és els rapers a la garjola i els graciosos amenaçant dalt d'un tanc són una simpàtica “chanza”?

I aquesta és la gran qüestió, el doble criteri basat en una doble societat. La dels “dolents”, que sempre són els altres, els que se suposa ideològicament contraris a tu, i la dels “bons”, els que se suposa defensen el mateix que tu. Però, quan tu sostens la teva postura amb uns arguments que provoquen la hilaritat d'una societat a qui dius defensar i la pèrdua total i absoluta de la teva credibilitat, què esperes que passi a continuació? Quin respecte i quina empatia creus que tindràs? Qui et creurà? Qui estarà al teu costat quan necessitis el suport de la societat civil?