En un país on totis ens afaitem, ens depilem, o no fem cap de les dues coses però ja les hem vist de tots els colors, de vegades hi passen coses que fan pudor de socarrim. I avui és un d'aquests dies. Si li sembla li explico el cas.

17 de juliol del 2018. El fotoperiodista Jordi Borràs, conegut per la seva feina de denuncia de les activitats de la ultradreta, camina pel centre de BCN, prop de la catedral. En un moment donat sent que algú darrera seu crida “Viva España” i “Viva Franco”. Sense temps a reaccionar rep diversos cops de puny, un dels quals li trenca el nas. Borràs queda estès a terra, però com que mentre era copejat ha cridat, diverses persones s'han acostat al lloc dels fets i persegueixen l'agressor, que ha fugit corrent. Quan l'atrapen, aquest els mostra una placa del Cuerpo Nacional de Policia (CNP) que resulta ser vertadera. Mentre esperen els Mossos, l'individu aprofita la situació i fuig però deixant prou proves com per poder saber de qui es tracta. Una de les quals és una navalla que perd durant la confusió.

L'agressor és Ivan Racaj Fernández, membre de la Brigada d'informació de la Policia de BCN expert em gihadisme, i avui ha estat jutjat per aquells fets. En un primer moment, diversos mitjans de comunicació ideològicament pròxims a l'agressor i, sobretot, molt contraris a l'agredit van publicar una versió dels fets segons la qual havia estat Borràs qui havia agredit al policia al crit de "Puta España" y "Puta Policía", per la qual cosa aquest li havia presentat una demanda. Doncs bé, de tot això no se n'ha sabut mai més res. Ni de la demanda ni d'aquesta versió que s'ha demostrat totalment falsa.

Defensant la realitat, el fiscal de Delictes d'Odi, l'advocat de l'Ajuntament de BCN -que es presentava com acusació particular- i l'advocada de Borràs li demanaven al policia dos anys de presó pel delicte de lesions amb l'agreujant de discriminació per motius ideològics ja que consideraven que l'agressió s'havia produït per la militància antifeixista i independentista de l'agredit. I al final què ha passat? Doncs que Racaj ha reconegut ser l'agressor i s'ha conformat amb l'any de presó decretada finalment -que no implica ingressar en cap centre penitenciari- i els 7 mil euros d'indemnització que ha hagut de pagar, a més dels 4.500 de costes i complir una ordre d'allunyament.

I aquí és quan torno a l'inici de la peça. Digui'm perepunyetes, però l'actitud del policia em grinyola. Molt. ¿De sobte es desdiu de tot el que ha dit i accepta la culpabilitat? I a més reconeixent que ho va fer per motius ideològics? Una persona que pertany a un cos tan jerarquitzat com corporatiu? Miri, des que vaig descobrir que el Mickey Mouse de Disneyland no és de veritat i que a dins hi ha un humà, cada cop em costa més creure'm segons què. I no m'encaixen aquests penediments tan sobtats i en un cas com aquest.

I després de dir-me perepunyetes, ara digui'm cunyat, però sospito que algú li ha dictat al senyor Racaj què havia de fer i com. En tinc proves? No. Però quan dos més dos sumen cinc, alguna cosa passa. Ah, em pregunta per què ho haurien fet? Bé, la desescalada política es juga en diverses pistes. I no és una mala estratègia per desinflamar, enterrar el cas i aconseguir una netejada pública de la imatge del cos fer que algú s’autoinculpi a canvi de pagar-li la multa i atorgar-li un discret trasllat. Per exemple.

El problema ara és saber com és que aquest personatge va arribar a ser policia i com és que ho continuarà sent i fent què.