La injustícia continua. Com que han venut Espanya als colpistes i als amics dels terroristes del Bildu d’Otegi, Junqueras i Puigdemont.. ai no, que havíem quedat que Puigdemont i Junqueras eren les dues coses... Sap què? Torno a començar.

La injustícia continua. Com que han venut España als colpistes i als terroristes amics de Puigdemont i Junqueras i al només terrorista Otegi, però que també és amic de Bildu, tothom s'atreveix contra uns pobres neonazis indefensos i plens de bona fe. I no hi ha dret! Obeint ordres del marxisme, la maçoneria i Bill Gates, al final un jutjat -probablement comunista- ha decretat que, un dia d'aquests que els vagi bé, els catorze herois de la Blanquerna (que al final en són deu perquè l'un està fugat, l'altre està engarjolat i dos més han sol·licitat un indult), passin a recollir el paperet per fer l'ingrés voluntari a la presó. Quanta ignomínia! Quina infàmia! Quin oprobi! Quina vergonya! Que hagin d'anar ells a buscar-lo, en comptes que sigui el jutge qui els deixi el document en alguna taula del Suprem o de qualsevol altre tribunal important i algun parent ja els hi durà.

Som davant d'un intolerable atac a la llibertat d'expressió del feixisme violent. ¿Des de quan trencar la cara a qui no pensa com tu és delicte (si aquest algú és dels altres, per suposat)? Des de quan a Espanya els patriotes bons havien anat a la presó? No, si és que al final no es podran ni hostiar indepes. Espanya, on vas? Per això vam guanyar una guerra, vam dirigir la Transició i ara som on som?

Bé, i de la justícia, què vol que li digui? Quina pressa tenen ara en empresonar aquests nois que només van expressar les seves idees polítiques? Escolti, que només han passat vuit anys des que van produir-se els fets i només fa un any i quatre mesos que hi ha una sentència ferma, dictada després que el cada dia més prestigiós Tribunal Constitucional obligués el Suprem a tornar a redactar el veredicte original perquè suprimís (o hauríem de dir “supremís”?) la discriminació ideològica considerada com agreujant i, per tant, rebaixés les penes. ¿On creuen que van amb una justícia que executa la seva implacable maquinària sense donar-se ni un mínim de temps per a la reflexió i la reflexió pausada?

I del delicte d'odi, què me'n diu? In-com-pren-si-ble! Si no es fa servir en un cas tan evident com aquest, per què el volem? Perquè vostè ha vist les imatges, oi? Si s'hi pot apreciar una cosa és odi. ¿Recorda la cara i les mirades de Sánchez Llibre i de la resta d'assistents quan els nostres valents xavals avançaven cap al faristol per impedir que continués la vergonya de permetre que la gent parlés? Unes mirades d'odi que no s'havien vist ni al País Basc quan els etarres estaven a punt de matar algú. Bé, per no parlar de la cara d'odi de la Teletrés quan passa sense parar les imatges per intentar criminalitzar idees.

Però potser el més vergonyós ha estat el tracte rebut pels dos nois que, amb una sentència ferma de presó i més lliures que un taxi a la graella d'espera d'un aeroport, van decidir salvar Espanya presentant-se a les eleccions madrilenyes com a cap de llista i número vuit de la Falange. És increïble que no els donessin l'escó directament i que, en canvi, els obliguessin a participar en unes eleccions. Pobres, encara avui estan rebent assistència psicològica.

Per sort els nostres valents encara tenen temps per presentar algun recurs més. I, ja se sap, que el blat fins que no és al sac i ben lligat i, ¿quin neonazi no té un familiar amb un telèfon i els números de telèfon més adequats per poder ser trucats i que passin coses, oi?