Pedro Sánchez ha enterrat (de moment) el montorisme constitucional (que ve de Montoro i de Constitució). A partir d'avui, la Generalitat pot pagar les factures sense passar per la supervisió del Ministeri d'Hisenda. Això, naturalment, ja ha provocat la reacció dels que cada matí surten de casa amb la roba interior quatre talles petita i amb diverses ortigues distribuïdes per la part interior (de la roba interior).

Però l’emprenyada demostra dues coses:

1/ Qui ha encetat la campanya cogombre-pebrot amb això que l'actual Govern només representa la meitat de la societat i tot el bla, bla, bla que va de guarnició, ara s'ha empassat el seu propi ham. (Per cert, “campanya cogombre-pebrot” significa que no para de repetir-se, com el seu propi nom indica).

Han elaborat una estratègia d'intoxicació acusant president i consellers de sectaris, i quan resulta que podem disposar d’un sistema financer que beneficia tota la societat catalana, inclosos els que diuen que són “els seus”, en comptes d’alegrar-se’n, s'emprenyen. Per què? Perquè prefereixen una Catalunya intervinguda, encara que això perjudiqui “els seus”, abans que una Catalunya que tingui més possibilitats de funcionar millor per a tothom. Inclosos “els seus”. Però esclar, si això ha de beneficiar “els altres”, llavors “aparta de mi aquest calze”.

2/ Si ara les factures passen sense supervisió és perquè existeix la certesa que no s'usaran els diners per fer coses lletges, colpistes, sedicioses, nazis i, ATENCIÓ!... malversadores. I això, indirectament, torna a demostrar que el llarenisme té la mateixa consistència que el futur polític de Rajoy i que ha enviat a presó provisional 9 persones perquè li ha sortit de... bé, sap allò que els nens i les nenes són diferents? Doncs això.  

Ara bé, aquest humil servidor de vostè ha de reconèixer que tot plegat li provoca un enyor retroactiu. Aquests (i aquestes) que ara tenen tant d'interès en les finances de la Generalitat, ¿on eren quan el Gobierno va començar a cobrar a la Generalitat interessos per retornar a Catalunya els diners de tots els catalans? Dels catalans “seus” i dels catalans dels “altres”. Bé, a veure, potser vaig despistar-me, però jo diria que van callar (i encara ara callen) com a morts (i com a mortes) amb la usura del FLA. Se'n recorda, oi?

L'Estat recaptava (i recapta) a Catalunya i a la resta de comunitats els diners dels impostos de tots els ciutadans i se'ls emportava (i se'ls emporta) a Madrit (concepte). Un cop allà Montoro feia el repartiment pertinent i els diners que retornava i que servien per poder pagar la sanitat, l'ensenyament i la resta de competències transferides, venien amb un interès afegit. Vaja, amb un simpàtic recàrrec. De tal manera que Catalunya, País Valencià i Balears, sobretot, no només havien de pagar per poder disposar dels seus propis ingressos sinó que l'Estat hi guanyava diners.

No vull ni imaginar quin disgust tindrien alguns si algun dia desaparegués el FLA i “els seus” i “els altres” deixessin de pagar un impost revolucionari per poder finançar els seus serveis.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat