(Instruccions: Cliqui en aquest enllaç i deixi que la música que conté acompanyi la lectura d'aquesta peça)
Avui, aquesta humil columna ha aconseguit una fita històrica. Mitjançant una bilocació per osmosi inversa telepàtica, he parlat amb el passeig de Gràcia de BCN. Aquesta és la conversa:
Un Servidor (US)- Cansat?
El passeig de Gràcia (EPDG)- Molt. Últimament cada setmana em convoquen una mani. Els uns i els altres.
US- Catalunya sencera, la que president Carles Puigdemont i la que presideix Soraya Sáenz de Santamaría, es pregunta el mateix: quanta gent hi cap en vostè mateix?
EPDG- Depèn...
US- No, això ja ho sabem. Però, en vostè hi hauria de caber sempre la mateixa gent, no? Perquè vostè sempre ocupa el mateix espai...
EPDG- Vostè coneix el Mag Lari, el Mago Pop, el Màgic Andreu, l’Enric Magoo, Juan Tamariz...?
US- Són mags.
EPDG- No, són il·lusionistes. Juguen amb les percepcions.
US- Molt bé, però no pot ser que una setmana en vostè hi càpiga un milió de persones i una altra setmana n'hi càpiguen 300 mil...
EPDG- La mà és més ràpida que la vista...
US- Miri, fem la prova. Ara mateix, quanta gent hi té vostè en si mateix?
EPDG- Tres.
US- Tres, què?
EPDG- Persones. Humanes.
US- Tres persones en tot el tram de vostè mateix?
EPDG- No, no, tres milions... Ui no, ara en tinc tres-centes mil... No, esperi, definitivament són tres mil segons la Guàrdia Urbana, 3 mil trilions segons els organitzadors i 3 o 3 milions segons la Delegación del Gobierno depenent de qui convoqui...
US- Escolti, això no és possible!
EPDG- Ui no... Ja no, ara un altre cop en són tres. De persones. Una, dues i tres. Vol que les hi presenti? Les conec. A totes tres. Són bona gent.
US- No pot ser. Aquests canvis no tenen cap explicació...
EPDG- Vostè coneix el Triangle de les Bermudes?
US- De vista, però l'he tractat poc...
EPDG- Vostè coneix el cas Gürtel?
US- Personalment, no...
EPDG- Vostè coneix el cas dels EROS?
US- No, tampoc...
EPDG- Vostè coneix el cas Palau?
US- Sí, és un que la sentència no acaba de sortir mai...
EPDG- Tots ells són exemples de desaparicions. De vaixells i persones en el primer cas. De diners en els altres. De vegades això passa. Les coses desapareixen. I no tornen mai més. O sí... Doncs en el meu és “o sí”, perquè en mi les persones apareixen i desapareixen.
US- Ja, però amb una setmana de diferència, com pot ser que les mateixes persones comptin un milió de persones ocupant un espai A i en comptin 300 mil ocupant una àrea com 5 cops l'espai A?
EPDG- Vostè coneix Pinotxo?
US- N'he sentit a parlar...
EPDG- Vostè ha vist la pel·lícula Mentides arriscades?
US- Fa temps...
EPDG- Vostè sap qui és el Pare Noel?
US- Calli, quan parli del Pare Noel, CALLI!!! Potser ens estan llegint nens...
EPDG- Vostè recorda aquell dia en què, preguntat per la corrupció que l'afectava a ell i al seu partit, Rajoy va dir “Todo lo que se refiere a mi y a los compañeros del partido mío no es cierto, salvo alguna cosa”?
US- Em sona. Sí...
EPDG- Doncs seria una miqueta tot això.
US- Total, que no hi ha manera d'aclarir-nos...
EPDG- Miri, li diré una cosa. He decidit que les eleccions del dijous 21 de desembre les farem aquí.
US- El 21 posaran totes les urnes en vostè mateix?
EPDG- No, no posarem urnes. No cal. Només farem el recompte. Amb el sistema manifestació. D'aquesta manera tothom quedarà content. Que vostè vol dos milions de vots? Endavant. Que en vol tres? Cap problema. Que vol que el rival en tingui només mig milió? Adjudicat. Sap el temps i els diners que ens estalviarem?
US- Bé, és una opció...
EPDG- Per cert, vostè, senyor ajuntalletres, quants són?
US- Perdó?
EPDG- No, que quanta gent és vostè?
US- Jo? Bé... jo sóc jo.
EPDG- Doncs no pateixi, ara ja en són 34. I venen tots a sopar. Si no caben a casa seva, vinguin a mi, que aquí hi ha lloc per a tothom. Vostè coneix la cançó aquella del “Oh, benvinguts, passeu, passeu...”.
US- Qualsevol nit pot sortir el sol.
EPDG- Doncs a mi me'n pot sortir un, 4 mil o 2 milions de sols. Depenent de qui els compti. És la sort de ser El Passeig De Gràcia...