Són 18 segons. Només 18 segons. Però en aquests 18 segons el jutge Pablo Llarena Conde ho explica tot. El que explica voluntàriament i el que se li entén sense voler:

Efectivament, ho ha sentit bé. "Las órdenes de detención internacional no deben cursarse por sospechas, sino que tienen que cursarse el dia que ya se sabe que los hechos tienen indicios razonables de haberse perpetrado y que además integran un delito grave en España y un delito grave al país que se le pide el esfuerzo de la colaboración". O sigui, quan tu vols que la justícia d'un altre país (que en direm B) executi els tràmits necessaris per detenir una persona molt malvada que ha marxat del teu país (que anomenarem A) cap a aquell país (que, recordem-ho, seria el B), no els pots presentar un paperet amb unes vulgars sospites i tacat amb l'oli segregat per un entrepà de xoriço. No, no, les ordres de detenció internacional són una cosa com Déu mana (I qui diu Déu, diu Al·là, Buda, Yahvé, Brahman, Jah o Flying Spaghetti Monster). A la detenció internacional, quan el país A sol·licita al país B que li enviï un malvat (o una malvada), ha d'argumentar la petició amb uns indicis raonables. 

Però hi ha més, un cop tu presentes els indicis raonables, resulta que el delicte pel qual tu reclames que t'empaquetin el malvat (o la malvada) i te l'enviïn a casa ha de ser greu al teu país (l'A), sí, però també al país B. O sigui, un possible diàleg entre el país A i el país B en una qüestió com aquesta seria:

- Hola. Sóc el país A, què tal? Mirin, que per aquí a ca seva hi corre un sediciós ple de rebel·lió. Que a veure si ens el podrien tornar...

-  I taaaant! Té proves?

- Què?

- Proves. Pro-ves. Alguna cosa per demostrar que aquesta persona que vostès diuen és un sediciós ple de rebel·lió...

- Proves diu? I les vol ara, oi? Escolti, i si ens envia el sediciós rebel·lionador i això de les proves ja ho trobarem després...

- No, miri. Aquí funcionem d'una manera molt estranya. A la gent la detenim i l'extradim quan tenim proves. Som així d'estranys...

-  Ja ho veig ja. Són allò que en diuen una justícia garantista. Aquí al país B, el seu, la gent té drets...

- Sí, alguns... Per cert, i per quin delicte seria això que demanen?

- Pels dos que ja li comentava: sedició i rebel·lió.

- Carai, estem parlant de dos dels pitjors delictes del codi penal... La rebel·lió exigeix un alçament violent i per la sedició cal un alçament públic i tumultuari. I llavors, diu que aquí, al nostre país B, hi tenim algú que ha fet un alçament violent i tumultuari?

- O dos!

- Doncs ja ho sap, ens presenta unes proves ben maques i quan arribin, ens mirarem si això aquí és delicte o no. I mentre fem un "esfuerzo de la colaboración", ja li enviarem un fax...

- Colpista! Terrorista! Violent!

- Apa, siau!

Però sentint el que deia i com ho deia, el senyor jutge demostra que ell considera que per una ordre de detenció internacional és normal que calguin uns requisits... que ell no ha aplicat aquí! Per què a B sí i a A no? I, per què ho troba normal que sigui així? Perquè és que si ho troba normal passa com amb aquell àrbitre que xiula penal quan la falta ha estat 193 metres fora de l'àrea i, després de veure el vídeo, manté que és penal. En aquest cas, a part de greus problemes de vista, som davant d'algú que no pot seguir arbitrant ni un minut més perquè no està preparat per impartir justícia amb garanties. I darrere seu ha de marxar el comitè que l'ha situat on és i que li ha permès arbitrar fins al moment. I, posteriorment, a part de demanar perdó, afrontar les oportunes conseqüències personals i penals derivades de la seva conducta. 

Problema? Em temo que això podria passar al país B. I tinc dubtes que passi a l'A.