Aquesta setmana al Parlament hi ha succeït una cosa que considero molt greu. Un membre de la mesa, concretament el vicepresident segon, ha perdut el respecte a la institució i, per tant, a tots els ciutadans que allà hi som representats. Pensem el que pensem. Fins i tot si no pensem res.

I en el cas que ens ocupa, la situació em sap molt de greu perquè tinc una bona relació personal amb el senyor Espejo-Saavedra i crec que no es mereix la imatge pública que va donar de si mateix.

Què va passar? Doncs està resumit en aquest enllaç​. I si enllaço precisament aquesta peça i no cap altra és perquè al final de tot el text s'hi pot veure sencer el vídeo del moment en qüestió, sense cap editatge intencionat que pugui canviar el desenvolupament dels que es va dir i com es va dir. I ara, si em permet, explico per què crec que som davant d'un fet molt greu.

Al Parlament, com el seu propi nom indica, s'hi va a parlar. De tot. Encara que a alguns, hi hagi temes que no els agradin. El Parlament es regeix per unes regles del joc que s'anomenen reglament. I el reglament, com tot a la vida, és interpretable. I si vostè, diputat, no està d'acord en com el President de la cambra interpreta el reglament, vostè protesta. I si creu que té molta raó, protesta molt. Però hi ha una línia que no s'ha de creuar mai: la falta de respecte. I molt menys encara al president de la Cambra.

Segurament el senyor Espejo-Saavedra considera que dijous a la tarda el President Torrent va ser qui va faltar el respecte a la cambra no accedint a fer el que ell li demanava. Perfecte, és la seva opinió. Però som davant d'una qüestió de criteri i el President té el seu criteri. I l’aplica. En base al reglament. I els diputats, inclosos els vicepresidents segons, poden fer una queixa, poden demanar un informe dels lletrats o poden optar per qualsevol altre mecanisme que considerin oportú. I si volen, se'n poden anar de l'hemicicle. Cap problema.

Ara bé, el que no és admissible és comportar-se com va comportar-se el senyor Espejo-Saavedra. Les formes no s'han de perdre mai. Mai! I si es perden, hi ha una cosa que s'anomenen excuses. I es demanen. I tema resolt. Per tant, com a ciutadà que se sent representat per tot el Parlament com a institució, considero que el senyor Espejo-Saavedra ha de demanar disculpes pel to i les formes de dijous.

El Parlament no és una taverna on només hi entra gent que ha vulnerat tots els articles del codi penal. El Parlament no és un bar on l'alcohol de garrafa està tan barato que la gent el vomita pels racons. El Parlament no és el punt de trobada del lumpen de la ciutat. El Parlament no és un antre amb el vàter embossat des del 2004. El Parlament no és un bar de carretera on hi grates la paret i et passa el mateix fenomen que amb els troncs tallats dels arbres i els anys, però en aquest cas amb les capes de greix que s'hi ha anat adherint anualment.

El senyor Espejo-Saavedra té tot el dret a estar indignat i a sentir que els seus drets han estat vulnerats, però no es pot comportar en públic d'aquesta manera. No és presentable.

Bé, a no ser que aquest comportament sigui fruit d'un sentiment personal de menyspreu i minusvaloració que el senyor Espejo-Saavedra sent per la Cambra i pel que aquesta representa, cosa que dubto, perquè si fos així hauria de presentar la seva renuncia com a diputat aquest dilluns al matí a primera hora.