Dilluns al matí. Enterrament de Montserrat Caballé. Els que van de “guailers” es refereixen a ella com “la Montse”. Al mig de la cerimònia hi apareix el pare Apel·les i comença a repartir hòsties entre els assistents. De les de combregar, naturalment. Diu que ho fa perquè és amic de la família.

Dimarts al matí. L'esperit del pare Apel·les penetra a l'interior dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya i Esquerra i es comencen a repartir hòsties. Entre ells. I de les altres. De les de la mà oberta, però metafòricament parlant. Ho fan perquè són una família enemistada.

I vostè que s'ho mira continua sense entendre la maleïda diferència entre substituir i designar el vot delegat dels diputats suspesos. Però li diré una cosa: si vol conservar la salut, deixi-ho córrer perquè és impossible entendre-ho. Ah, i recordi que poden substituir o poden designar... o poden ballar La Macarena, però, en tots els casos, els diputats seguiran suspesos.

Això de substituir o designar és com l'aperitiu que et posen en un menú d'aquells en què pagues un preu fix i vas menjant tot el que vols mentre tens gana. Es tracta de treure farda al principi i que de seguida quedis tip. Aquest és el negoci del restaurant, que mai arribis a menjar més del que pagues.   

Per tant, oblidi's de l'aperitiu aquest del substituir o el designar i anem als plats principals que permeten entendre què està passant i per què.

El primer plat principal és que avui Esquerra ha tornat a Junts per Catalunya la plantofada rebuda dijous passat amb tot allò de l'acord aprovat dimarts al ple. O sigui que ara mateix, pel que fa a aquest episodi, estan empatats, cosa que els permetria començar des de zero. O més ben dit, des d'una. Una hòstia per banda.

Junts per Catalunya intenta preservar la figura de Carles Puigdemont, no només per si de cas poden reintentar la investidura, sinó també per mantenir tant el relat de la restitució com el relat internacional. I de passada aprofiten per desgastar la figura de Roger Torrent que, en unes eleccions pròximes i amb possibles inhabilitacions efectives d'altres membres destacats del partit, seria “el” candidat.

Esquerra opta per la vida “suau” com a manera de preservar Torrent de possibles inhabilitacions derivades d'accions de desobediència de decisions judicials aplicades a aquesta Mesa.

Per tant, Esquerra s'agafa a l'informe dels lletrats del Parlament que diu que amb la fórmula proposada per JxCat, els vots de Puigdemont, Sànchez, Rull i Turull no poden ser comptats. I a partir d'aquí argumenten que així no es preserven els drets dels seus diputats perquè ara no tenen ni el dret de votar. I afegeixen que seguir per aquest camí significa que l'independentisme perdi la majoria i deixi el Parlament en mans dels partits del 155.

JxCat argumenta que “ni substituïts ni suspesos”, perquè així ho ha decidit el ple del Parlament en la votació de dimarts passat que Esquerra no va voler complir i que va obligar a l'acord de dijous, escenificat en la roda de premsa del mateix dijous amb Eduard Pujol i Sergi Sabrià i en la reunió i posterior compareixença de divendres del president Torrent i el vicepresident Aragonès. JxCat diu que no es pot permetre que el jutge Llarena decideixi què passa al Parlament, que la proposta presentada defensa la sobirania de la institució i dels diputats i que el vot d'Esquerra amb el PSC a la Mesa va en contra de l'acord signat.

Aquests són els arguments dels uns i els altres. Aquesta és la realitat, més enllà de les discussions sobre reglaments i sobre paraules. Vostè pot triar-los tots, uns quants o cap ni un. I fins i tot pot trucar al pare Apel·les perquè el/la confessi dels seus pecats. Els de vostè, que segurament en són molts, inclòs el d'haver perdut la infinita paciència.