Aquest cap de setmana, ara i aquí, el referèndum torna a ser tema. No està clar que la CUP voti els pressupostos i els dos partits de Junts pel Sí recuperen la consulta com argument preelectoral. Perquè potser aquesta primavera l'urna ens altera.

Aquest cap de setmana, ara i allà, a Madrit (concepte), el referèndum torna a ser tema. No està clar que Rajoy pugui (ni l'interessi) mantenir la feblesa parlamentària i, de cara a unes possibles eleccions primaverals, sap que passejar aquest tema per negar-lo li dóna vots.

L'olla bull i els mitjans encarreguen enquestes a veure què. Segons la de La Sexta feta pública ahir, el 45% dels espanyols està a favor de que a Catalunya s'hi faci un referèndum i el 53% en contra (sí, sí, ho ha llegit bé). Ara bé, el 60% creu que haurien de votar tots els espanyols, front un 26% que creu que només ho haurien de fer els catalans. O sigui, mirat en positiu, seria que 2 de cada 4 espanyols estan a favor del referèndum i que 1 de cada 4 creu que només haurien de votar-hi els catalans.

En canvi, feta la pregunta a Catalunya, un 60% creu que a la consulta només haurien de participar-hi catalans i un 33% que haurien de fer-ho tots els espanyols. O sigui, mirat en negatiu, un de cada 3 catalans creu que haurien de votar tots els espanyols.

L'enquesta de El Periódico d'avui té diverses lectures, però les xifres són les que són. I és evident que la visió negativa ha de girar molt l'argument per poder aconseguir l'objectiu buscat. Miri's el titular:

Però si mirem les xifres, tant la divisió dels catalans manifestada al titular com aquest subtítol del "no" que no arriba al 50%, són arguments que suporten perfectament l'efecte mitjó. 

Per exemple: un 84,6% dels catalans estan a favor del referèndum independentista on el "no" arribaria amb prou feines al 40%:

Per cert, que a la versió catalana desapareix el 35% de la columna del blau fosc...

Interessant també la dada sobre possibilitat d'arribar a un acord:

I l'opinió que els enquestats tenen sobre la qualitat democràtica d'Espanya, en un país normal faria caure la cara de vergonya a qui afirma que, precisament, els no demòcrates són els altres... 

I al mig de tot això, una idea que va deixar anar ahir Soraya Sáenz de Santamaría a BCN i que demostra que els arguments són tan de goma que ho aguanten tot: “Si en una comunitat de veïns els del sisè decideixen sols, el que estarà fenomenal és l'ascensor i el que menys el portal. Si decidim tots, tindrem un bon ascensor i un bon portal”. I té raó. Bé, si el debat fos “com millorem el funcionament de la comunitat”. Lamentablement per la consistència de l'aportació, el debat no és aquest sinó que el veí del sisè vol marxar perquè està fart de viure en aquest edifici i l'administrador diu que això han de votar-ho tots els veïns.  

I ara permeti'm que li expliqui el que em va dir, en una conversa privada, un conegut periodista d'aquests que crida molt a les tertúlies polítiques de les cadenes privades espanyoles. Un important assessor de diversos presidents i governs sud americans va anar a Madrid per reunir-se amb personatges del món polític i donar-los la seva recepta per solucionar el Procés. El seu consell va ser que convoquessin el referèndum i votant només els catalans. Per què?: 1/ sortiria que no, 2/ aquest “no” solucionaria el tema català per una generació i 3/ Rajoy apareixeria com l'home que va solucionar l'etern conflicte, cosa que seria un rèdit electoral insuperable.

Problema? Parafrasejant aquella famosa frase de Bill Clinton a la campanya electoral del 1992 que deia “és l'economia, estúpid” com a manera d'assenyalar quin era el tema de veritat, la qüestió es resumeix en un “és la sobirania, estúpid".

Pel nacionalisme espanyol, basat històricament en la imposició i no en el diàleg ni en la seducció, oferir la sobirania és impensable. Encara que fer-ho li sigui favorable. Vostè, el del sisè, es queda a viure aquí. L'agradi o no. Vostè, el del sisè, a parlar de l'ascensor i del portal i no de la mudança, encara que al final es quedi.

A qualsevol país democràtic normal, els problemes es solucionen com l'assessor va aconsellar, sabent quines són les teves cartes i jugant-les amb valentia. El complex d'inferioritat nacional espanyol, que tradicionalment han superat com ho fan els se senten inferiors, o sigui, tirant per elevació, no pot permetre la bilateralitat. Encara que sàpiguen que poden sirtir-se'n guanyadors. Perquè els pot la recança, la por i els dubtes. I darrerament hi ha massa exemples que demostren que els referèndums els carrega el dimoni. I les enquestes citades confirmen que hi ha possibilitats de aquí el dimoni pugui fer de les seves.

Per tant, un cop més anem a parar al mateix lloc: referèndum pactat? Molt bé, però amb qui?