Pedro Sánchez sap que li convé fer moviments relacionats amb Catalunya. Per pagar al PSC la factura del seu suport en els moments (molt) difícils, sí, però també perquè el beneficien electoralment. Per què? Bé, al final ha resultat que hi ha més espanyols dels que ens pensàvem que creuen que l'Estat ha anat massa lluny amb això de la presó preventiva. I coincideix que són votants o possibles votants del PSOE que, a més, busquen una certa estabilitat i assossec davant aquesta cursa de PP, Vox i Ciudadanos a veure qui la fot més grossa.

I Sánchez també sap que amb la presó preventiva s'han travessat massa línies vermelles i que amb la instrucció de Llarena han anat tan enllà que potser algú acaba prenent mal. I, com que les coses mai passen per casualitat, ves que la sobtada moció de censura no fos un moviment del mateix Estat per reconduir el descontrol desaforat existent fins aquell moment.

Però Sánchez també sap que aquests moviments vers Catalunya no pot fer-los directament. Ni ell ni ningú del seu govern. I ha estat prou hàbil per veure clar que havia de subcontractar el tema a una empresa externa. 

I justament passava per allà un Pablo Iglesias que, per fi, s'ha convençut que mai podrà superar al PSOE, tal com algú li va fer creure en un moment donat. Però sap que de la mà del PSOE, la vida pot ser més bonica (i menys complicada). I és així com el líder de Podemos és qui ha ofert ser aquesta empresa que Sánchez necessita per intentar moure la roca granítica que va construir el PP.

I ha estat Iglesias qui ha visitat dos cops els presos. I és Iglesias qui parla amb molta més gent del que ens pensem. I és Iglesias qui potser aviat anirà a veure Puigdemont a Waterloo. Perquè potser Puigdemont i Iglesias parlen més sovint del que ens pensem.

I les plantofades li cauen a Iglesias, “el populista que negocia con golpistas” en llenguatge cavernari i tabarniari (per cert, que callada està últimament Tabàrnia, oi?). I Sánchez fa com si la cosa no anés amb ell. Per no esquitxar-se. Però Iglesias no faria tot el que està fent si no tingués la complicitat ni, sobretot, un objectiu comú amb Sánchez. Quin objectiu? Eixamplar la base de l'esquerra espanyola. Sí, ja sé que la parauleta “eixamplar” ara mateix té mala premsa, però això no vol dir que no estigui al diccionari. I que hi hagi gent que la fa servir.

PSOE i Podemos saben que estan condemnats a treballar junts a la part centreesquerra de l'espai electoral dels dos bàndols dividits que es dibuixa a Espanya. I saben que no té cap sentit barallar-se i que els resulta més beneficiós complementar-se. Per aquest motiu Iglesias fa de vicepresident d'afers catalans del Gobierno Sánchez.

Per aconseguir què? Per arribar fins on? Bé, de moment, per intentar trobar un camí per resoldre el tema dels presos, que depenent de com acabi pot ser un (molt) greu problema per a Espanya i per a la seva estabilitat. I a Madrit (concepte), ho saben.