Feia dies que aquest divendres tenia dibuixats dos mapes, el de terribles nevades i el de terribles embussos. I feia dies que vèiem a venir que el que acabaria passant és el clàssic dels clàssics: tots els mitjans de comunicació dedicant hores a informar del que no està succeint. O sigui, un gran desplegament de connexions amb diversos punts on ni hi neva ni hi ha un trist cotxe i els intrèpids enviats especials, fotuts de fàstic i pensant que bé s'estarien al sofà de casa seva amb la manteta, explicant-nos que, efectivament, allà hi fot sol i no hi passa ni un trist patinet a tota hòstia i en direcció contrària, que és com circulen els patinets.

Aquest és el primer cap de setmana en molt de temps -no recordem quant fa perquè hi ha hagut tantes escalades i desescalades que ja ens hem perdut- que podem sortir de la nostra comarca per anar on vulguem, però exclusivament amb la nostra bombolla. És allò de que si ens paren els Mossos amb gent al cotxe, hem de demostrar que hi convivim mostrant-los l'escriptura del pis (o el contracte de lloguer) compulsada per una granota verda que hagi estat refregada una nit de lluna plena amb una dent de ratpenat macerada en ratafia de 23 herbes segades mentre un grill del Aconcagua tocava “El Cóndor pasa” amb una flauta de pan construïda amb canyes assecades mirant al Mercadona de Montcada i Reixac.

I, esclar, fa tant de temps que estem tancats que s'esperava una fugida d'Egipte, versió desconfinament per la via ràpida. I es veu que no. A veure, sí, diuen que han sortit no-se-quants milers de cotxes, però no se sap des de on ni per anar on. Perquè no hi hagut els esperats embussos. I ara sospitem que el caos serà aquest dissabte, quan els intrèpids i abnegats enviats especials sí que seran al sofà de casa seva amb la manteta.

En canvi, el desplegament informatiu explicant que a carreteres i autopistes, per no passar res no hi passaven ni cotxes, ha servit per comprovar com a les mitjanes i grans ciutats sí que hi havia embussos. Lògic, poc a poc va augmentant el trànsit i comença a produir-se el fenomen que fa temps es veu venir i que anomenarem “Els carrils bici i bus van matar l'estrella d’Amazon”. Consisteix en que les ciutats han aprofitat per fer carrils bici i carrils bus per sobre de les seves possibilitats. Què ha passat? Ara hi vaig, però abans li comento el no menys sensacional cas dels carrils minvants. Com que tot no hi cap, han estretit els carrils -de vegades posant-t'hi pilones i estris estranys- i dos cotxes hi passen justet, però un bus, un camió o una furgoneta ha d'ocupar dos carrils si no volen jugar a allò dels autos de xoc de les fires. Sap que vol dir això? Exacte, embussos, augmentats per l'aparició de desenes de semàfors que fins que els entens t'hi has deixat el 98% de les neurones. M'ocupo ara de la cosa Amazon.

El trànsit tornarà. Del tot. I quan això passi es trobarà unes ciutats apetitades on, a més, ara hi ha milers de furgonetes i camions de repartiment que fa un any no hi eren i que, vaaaa, digui-ho amb mi ben fort: “han vingut peeer quedar-s’hiii”. I aquestes furgonetes i camions de totes les mides han d'aturar-se en algun lloc per deixar la mercaderia. I, com que les cantonades estan farcides d'andròmines i els carrers són plens de carrils diversos, on s'aturen? Al mig del carrer. Un carrer que, a més, té carrils més estrets. ME-MO-RA-BLE.

No falta gaire perquè entrevistin un senyor de Masquefa que fa un mes va sortir del pàrquing de casa seva i a qui una cua de cotxes provocada per una doble fila de 458 furgonetes a Puigcerdà, i que va seguir per Ripoll i es va ajuntar amb els embussos de Llançà, Mataró, Granollers, Vilafranca, Tàrrega i Flix, l'ha deixat aturat als afores d'Alcanar, on -per cert- hi ha començat una nova vida. I, pobre, està allà esperant que nevi i que li informin de l'operació fugida que al final no fou.