És allò que psssí, però mmnno. El que en Xavier Solà (La Nit dels Ignorants. Catalunya Ràdio) en diu “la moixra”. O sigui, una manera de no dir res en concret. I la casualitat ha fet que avui la moixra coincideixi en tres notícies sobre justícia aparegudes el mateix matí. El d'aquest dimarts.
Cas dels ERO. Torpede a la línia d'un partit que perfectament podria dir-se PSOA. Amb una gran A d'Andalusia. I els noms dels implicats... Manuel Chaves, pota negra amb 17 anys de president de la comunitat, ministre amb Felipe i amb ZT (Zapatero Tarannà) i després president del partit. José Antonio Griñan, ministre, conseller i també president del partit. I 19 alts càrrecs més, entre els quals Magdalena Álvarez, aquella campechana ministra de Foment que tenia la virtut de dir i de fer coses que mai no tocaven. El psssí, a la justícia que al final condemna. Però el mmmno per una sentència que surt just passades les eleccions espanyoles “per no interferir”. Com en altres casos, oi? ¿Fem la llista d'actuacions judicials realitzades en plena campanya electoral? Però, esclar, afectaven a uns altres, oi? Una pena.
I psssí per la justícia que condemna, ¿però amb uns condemnats que tornaran els diners robats? És que es parla de 855 milions d'euros. I també de 700. I de menys. Esclar, són 147 peces judicials diferents i molts anys de robar, robar i robar. Però mmmno amb el famós Tribunal de Cuentas. Se sap si embargarà els béns dels condemnats com va fer amb els del 9N, a qui van intentar arruïnar-los la vida? La moixra...
Cas dels CDR. Ja sap, aquells terroristes que tenien goma-2 i objectius ja decidits per atemptar d'una manera imminent. Doncs ara resulta que la sala penal de l'Audiència Nacional diu que a l'Audiència Nacional van vulnerar-los els drets. Mentre els mitjans de comunicació de La Cosa Seva publicaven detalls haguts i per haver sobre les seves activitats, els seus advocats no rebien cap informació. Encara que fos, escolti, no ho sé, fins i tot per saber de què havien de defensar-los. Pssssí, però mmmmmmno, perquè a pesar d'això, de moment continuen a la presó.
I el més greu, que he sentit i he llegit en relació a aquesta decisió d'aquesta sala penal: “Hem de felicitar-nos perquè això demostra que la justícia funciona. És molt important que reconeguin la indefensió a la qual els van sotmetre”. La frase és terrible, però el rerefons és encara pitjor. O sigui, ens sorprèn que la justícia, per una vegada, esmeni el despropòsit habitual que ja no ens sorprèn i donem per fet. Doncs els està quedant una justícia molt de la moixra, no troba?
I cas de l'informe d'Amnistia Internacional. Ha tardat perquè volien fer-lo bé. I està molt bé que el facin. I està molt bé el que hi diuen i el que hi denuncien. I està molt bé que diguin que en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez no haurien d'haver estat un sol dia a la presó, que la condemna vulnera el principi de legalitat, que en cap cas va haver-hi violència, que no hi va existir aquest delicte de sedició que ho sosté tot i que s'han atacat i s'han vulnerat els drets civils i democràtics dels condemnats. Psssí però mmmno, perquè també diuen que “tècnicament” el judici va ser just i no demana la llibertat immediata dels càrrecs electes perquè això legalment va per una altra banda. La moixra. Sempre ens quedem en les patates i mai arribem al tall. I comencem a tenir gana.
Ah, per cert, els informes d'Amnistia Internacional no són vinculants, o sigui que... I pel que fa al silenci de la Cosa Seva, només dir que en mitjans com el diari El Mundo, la notícia no ha aparegut en tot el dia a la seva pàgina web. Un clar exemple d'aplicació periodística del concepte la moixra.