Suposo que és un dels temes que interessen a la gent. I per aquest motiu l'institut públic espanyol dedicat a preguntar l'opinió dels ciutadans, el famós Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), ara ha volgut saber si els espanyols van masturbar-se durant el confinament. El tema, com no podia ser d'altra manera, ha generat molt d'interès entre els mitjans de comunicació àvids de qüestions cabdals pel futur de la humanitat.

Servidor de vostè quan va veure la pregunta, ràpidament va pensar dues coses: 1/ A qui se li devia ocórrer posar precisament aquesta a la llista i, sobretot, per què?, i 2/ Durant el confinament, amb centenars de milers de famílies condemnades a conviure les 24 hores del dia entre quatre parets -la majoria de cops en pisos petits i amb envans de paper- si hi havia una cosa que no es podia fer era, precisament, masturbar-se. De fet era més fàcil fer una torre Eiffel a mida natural amb els cartrons de dins dels rotlles de paper de vàter que tenir prou intimitat com per saludar el senyor Onan​ amb la maneta. I mai millor dit.

Sobre el punt 1 em sorprèn que no hagin preguntat, per exemple, quanta gent va fer pa. I d'aquests, quants van optar per la farina integral, quants per la blanca i quants van aprendre tots els secrets de la massa mare. O quants van seguir tutorials per endreçar els armaris de la cuina o per fer abdominals. M'encurioseix molt aquest interès per l'amor més propi de tots els que es fan i es desfan perquè en demoscòpia tot ha de tenir un interès i, la veritat, aquest no li sé veure. Però, esclar, jo no hi entenc.

En tot cas, ja que s'hi van posar, desconec perquè no van aprofundir-hi. En alguns casos, també, mai millor dit. Saber les edats i el sexe dels practicants, que és el que surt als resultats, miri, potser té un valor estadístic, però aporta una informació escassa i irrellevant. Haurien d'haver aprofitat per preguntar entre els de la resposta positiva la freqüència, modalitats, maneres, usos, variants, filigranes diverses per realitzar-ho... Això si que hauria enriquit l'enquesta i li hauria donat un valor afegit de divulgació social que hauria justificat situar el tema al costat de qüestions com si s'haurien de prendre “mesures de control i aïllament més exigents davant la crisi de la COVID”, sobre “quines reformes de la sanitat creu convenients”, el “grau de confiança en el president del Govern Central, Pedro Sánchez, i en el líder del principal partit de l'oposició, Pablo Casado” o el “coneixement dels ministres del Govern de coalició PSOE, Unidas Podemos”. Aquest últim un tema apassionant perquè servidor no és que no sàpiga quina cara fan alguns (o algunes) dels actuals ministres, sinó que de vegades veig uns noms que em sonen a raticulinès -l'idioma de Raticulín- i que corresponen a unes persones que em sonen menys que els jugadors de la selecció espanyola de futbol. Serà que em vaig quedar en quan no va ser ministre Duran Lleida i en quan Paco Clos era el davanter centre que va classificar “la Roja” pel mundial de Mèxic 86.

Però a banda hi ha altres dues qüestions que em neguitegen: els resultats i la sinceritat. Sobre la primera, que un 59,6% hagi dit que no, que no va masturbar-se durant el confinament, i que un 35,9 hagi dit que sí, vol dir que un 4,5% ni sí ni no. O ni no ni sí. I això de masturbar-se, encara que l'exemple no sigui el més relacionat, és com estar embarassada, o ho estàs o no ho estàs. Vaja, que ho fas o no ho fas. I sobre la segona, ves que les respostes no siguin del nivell “documental de La 2”, que tothom diu que els veu però l'audiència els desmenteix.

En tot cas, està bé que el CIS pregunti sobre masturbació, ja que sobre monarquia fa anys que no ho fa. Serà perquè, i torno al principi, l'un és un tema que interessa a la gent i l'altre no. I a veure si el que interessa realment no és, precisament, sobre el qual no demanen l'opinió, no fos cas que els resultats, és a dir, la realitat, provoquessin un excés de palles mentals.