El senyor Bruno Bimbi és, segons diu ell de si mateix “Periodista, narrador y doctor en Estudios del Lenguaje (PUC-Rio). Vivió durante diez años en Brasil, donde fue corresponsal para la televisión argentina. Ha escrito los libros ‘Matrimonio igualitario’ y ‘El fin del armario’”. Dissabte el senyor Bimbi va publicar a “Contexto y acción” l'article titulat “¿Cómo se dice xenofobia en catalán? El autor cuenta su experiencia como alumno de un curso de la Universidad de Barcelona”. És aquest article que li adjunto perquè se'l llegeixi i pugui saber de primera mà quins són els arguments i, sobretot, els fets.

Article 1

Article 2

Article 3

Article 4

Article 5

Article 6
La peça va començar a circular per twitter i va generar moltes reaccions. Inclosos insults. Inadmissibles. I injustificables. Ara bé, si tu vas de generador de debat i comences dient que els altres són uns xenòfobs, reconeguem que el que pots generar, així d'entrada, no seran precisament uns jocs florals. I menys a twitter. Però també van haver-hi comentaris on se li deia que el que explicava potser no era cert. La resposta el senyor Bimbi va ser girar l'argument i acusar de xenòfobs també als que redactaven les seves piulades en català. Tot i que se li recordava que existeix una cosa que en diuen “traductor”.

Piulada 1
Posteriorment van afegir-se al debat altres persones que no només afirmaven que potser el que explicava amb tant de detall el senyor Bimbi no era cert sinó que directament deien que mentia. I ho podien afirmar amb rotunditat perquè eren presents al moment en que van produir-se els fets relatats a l'article:

PiuladaA

PiuladaB

PiuladaCPiuladaDPiuladaEPerò que quatre persones afirmin que eren en un lloc on hi va succeir una situació, no vol dir que aquestes quatre persones diguin la veritat. Per això li vaig preguntar directament al senyor Bimbi, a través d'un missatge en obert a twitter, si tenia alguna cosa a dir sobre aquestes afirmacions i si les desmentia. La seva resposta va ser blocar-me. Per tant, la meva conclusió -subjectiva- és que les quatre persones tenien raó i el senyor Bimbi mentia. Per què? Si a mi m'acusen de manipular i de no dir la veritat en un article i això no és cert, sortiré a defensar la meva credibilitat. Ell va optar per callar i amagar-se. I ja sap allò de que qui calla atorga. Tot i que encara és a temps d’oferir la seva explicació, que estarem encantats de conèixer.

Tots ens equivoquem. Però si ho fem, ho reconeixem i punt. I si som periodistes i mentim i, a més, això queda demostrat públicament, és que no hi ha alternativa. O rectifiques i demanes perdó o per sempre més l'acompanyarà l'ombra del dubte. Ah, i parlant de dubtes... Per què ho ha fet això el senyor Bimbi? Què pretenia? I el més desconcertant de tot, es pensava que en un món on tot se sap i on qualsevol pot publicar la seva versió d'uns fets, els seus companys de classe callarien? 

El món n'és ple de gent que frisa per automarginar-se i poder dir que el persegueixen. Estan en el seu dret, naturalment. Ara bé, per complir el seu somni no cal que s'inventin la realitat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat