Hi ha una part d'homes, considerats com a senyors de sexe masculí, que quan fan 50 anys (o rodalies), o bé es compren una moto de gran cilindrada, o bé es dediquen a fer triatlons, o bé comencen a dir coses molt estranyes. Fer una de les tres coses, naturalment, no exclou fer també totes les altres. Però, quedem-nos amb l'última de les activitats que, casualment, és la que fan de manera tan inconscient com convençuda i que, a mesura que els passen els anys, cada cop els hi va a més fins arribar a nivells esperpèntics.

El fenomen descrit com a “dir coses estranyes” també podria rebre altres noms molt descriptius com per exemple “bon home, oi que els últims 10 anys no només no s'ha pres la medicació sinó que ha consumit substàncies poc sanes pel cervell?”, o bé “aquest senyor ha aconseguit un triple combo consistent en fer catúfols, repapiejar i estar gagà” o bé “a veure si això acabarà sent un coàgul”. Tots ells descripcions que indiquen que la persona en qüestió no toca ni quarts ni hores. I amb una circumstància que ho agreuja tot molt, que no només ho desconeix sinó que es pensa que és un ésser viu que conserva totes les seves constants cerebrals normals. I això és el més terrible.

Però tot empitjora encara més (sí, sí, això és possible) quan aquests personatges, a més, són famosos. Perquè mira, si dius que els extraterrestres van construir les piràmides però estàs a altres hores de la matinada en un bar de carretera bevent lumumbes i menjant olives picants, doncs escolta, allò queda allà i l'endemà a tu et queda la ressaca i una considerable coïssor esfinteral, però res més. O si en una convenció internacional de cunyats totolegs defenses que la Terra és plana, ja és una miqueta això en el context on ets, oi? (Cunyat totòleg: persona que sap de tot, però des del cunyadisme). Però si ets molt famós, tens un compte de twitter amb 3 milions cent mil seguidors i publiques coses com aquesta...

Bosé1

Bosé2

... doncs la cosa es complica. I molt. Per suposat que Miguel Bosé té dret a dir en públic les barbaritats que cregui convenients. Tothom pot destruir la seva imatge pública com cregui convenient i acabar sent “aquell senyor que guarda brossa a casa seva i que, vestit amb bata i sabatilles de quadres, parla amb els coloms mentre els llença pa remullat”.

En el cas que ens ocupa, tot és tan tronat que no val la pena perdre ni un sol segon en desmentir unes teories de la conspiració que barregen mitges veritats, fake news, negacionisme científic, el bruixot de la tribu i pretesos pactes secrets de gent que vol dominar el món mentre acarona un gat pelut en una cadira giratòria. A més, fer-ho ens distrauria de la qüestió central que no és altra que preguntar-nos: Què li està passant a la generació d’“artistes” progres hispans, que està envellint fatal?

Bosé, però també Joaquín Sabina, Fabio McNamara o Loquillo, per citar només quatre noms, van formar part de la tradicional llista d'intel·lectuals habituals que signaven els manifestos a favor de totes les causes perdudes incloses en la llista del progre de manual. I ara... Bé, ara cada cop que obren la boca diuen coses molt estranyes que potser demostren que, efectivament, els extraterrestres van venir a construir les piràmides.... bé, i també les obres de Santiago Calatrava. Però quan van marxar, es van deixar a tots aquests. I a Carlos Jesús.