I de sobte hem recordat que a la Mediterrània hi tenim un petit problema. Res, una coseta sense importància consistent que fa anys milions de persones fugen de la guerra, la misèria i la impossibilitat de tenir una existència digna. I estan disposades a jugar-se la vida per creuar el mar i poder menjar tres cops al dia i sortir al carrer sabent que a la nit tornaràs viu a casa. Com són, oi?

Però esperi's, que ara ve el més divertit. Aquestes persones que només pretenen ser com vostè i jo, per poder intentar-ho, han de passar per les mans d'unes màfies que els usen com a mercaderia per enriquir-se.

Total, que fruit d'aquesta situació, ara mateix hi ha més de 600 persones al mig de la Mediterrània convertides en moneda de canvi polític. Jo no els vull, doncs ja me'ls quedo jo, doncs tardaran 5 dies a arribar, doncs quan arribin ens els quedarem. Ah, doncs que bé. I què en farem dels 600 següents? I dels 600 següents dels següents? I dels 600 que vagin venint cada setmana? I quan arreli el miserable discurs del “venen de fora a robar-nos el pa”?

Mentrestant, aquesta rica Unió Europea que diu que acollirà qui faci falta i més, deixa sols als països del sud i a Merkel perquè afrontin el problema i subcontracta a bon preu aquesta Turquia a la qual considerem una democràcia depenent del dia perquè ens faci de pàrquing de persones sense futur. A canvi d'uns eurets, que sempre van bé. Sobretot si parlem de milions. I Erdogan anar ingressant.

I com s'acaba amb això? ¿Com s'acaba amb una situació que ha deixat una xifra indeterminada de cadàvers flotant al mateix mar on ens banyarem aquest estiu i que ha obligat Open Arms a passar-se els últims dos anys anant a alta mar per poder rescatar amb vida 60 mil persones?

Doncs miri, ni idea de com acabar amb aquest desastre que, crec, no té solució. Mentre hi hagi humans, hi haurà altres humans que patiran. Ja fa uns 10 mil anys que estem així i no fa cara que canviï la tendència.

De fet, el problema és que no recordàvem que teníem un problema. I ara per culpa d'aquests 600 hem recuperat la memòria. Però el problema quedarà solucionat quan ens oblidem d'aquests 600 i dels 600 que vindran darrere. I dels milers que esperen per fer el mateix camí. No hi ha millor solució als problemes que ignorar la seva existència.

També de sobte hem recordat que a Catalunya hi ha cada dia 32 desnonaments. I que ahir, en un d'aquests, un que feien a Cornellà de Llobregat, un senyor va decidir que no tenia més forces per seguir i es va llançar des d'un desè pis. Vaja, miri que també estàvem bé oblidant que aquest problema existia, eh. Au, i ara que hem fet memòria n'hem de tornar a parlar als informatius i a les tertúlies. Per buscar culpables, reclamar solucions i pontificar molt. Fins que ens oblidarem del senyor de Cornellà. I recuperarem la memòria quan en un altre lloc un altre senyor o senyora es quedi sense forces i opti per acabar amb la situació per la via ràpida. I tornarem a escandalitzar-nos i a demanar solucions.

Bé, això si en aquell moment no hi ha 1.500 refugiats a punt d'arribar al port més pròxim de casa tapant-nos la notícia.