Ha succeït el mateix dia que Ricardo Costa ha reconegut que el PP valencià va finançar-se amb diner negre, l'endemà que el ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido va dir que les forces de seguretat espanyoles vigilen les fronteres perquè Carles Puigdemont no entri volant en un ultralleuger o al maleter d'un Seat Panda i la mateixa setmana que l’ex-fiscal general de l'Estat falsificava el seu currículum per aspirar a un càrrec europeu. Esclar, amb aquests incendis i amb la cortina de fum dels escorcolls a Òmnium i l'ANC, qualsevol es fixa que avui Mariano Rajoy ha discriminat la meitat de la població de l'Estat que presideix. I amb aquella alegria tan seva.

Sisplau, dediqui uns instants a sentir el que ha contestat el líder del PP quan Carlos Alsina (Onda Cero) li ha preguntat per l'equiparació salarial entre homes i dones en els casos en què fan exactament la mateixa feina: 

"No és competència dels governants unificar salaris", diu Rajoy. I afegeix un demolidor "No ens fiquem en això". O sigui, no és feina dels governs fer que homes i dones cobrin el mateix per fer la mateixa feina perquè les injustícies per raó de gènere no són el seu problema. I, per tant, tampoc han de fer res per solucionar-ho. Però és que, a més, el to de la frase final és una barreja entre mandra, desídia i desinterès al que cal sumar un "escolti, no m'esvaloti vostè ara el galliner". I aquesta és la part més greu del que ja és molt greu. 

Per a la dreta sènior que representa Mariano Rajoy encara som al concepte franquista del "faci com jo i no es fiqui en política". I, compte, no estic dient que Rajoy sigui franquista sinó que, en relació a moltes coses, inclòs aquest masclisme paternalista, manté aquell esperit. Rajoy mai no es fica on no el demanen, no fos cas, i està convençut que fer alguna cosa per acabar amb la discriminació laboral entre homes i dones és "ficar-se en política". I en fuig. Per què? Perquè sap que un percentatge molt important dels seus votants, per edat, per educació i per cultura, encara pensen que la dona no hauria de treballar fora de casa sinó dedicar-se a cuidar els fills, cuinar i passar la baieta. I d'aquí aquest expressiu "No ens fiquem en això" que vol dir "ara no em compliqui la vida que si dic que homes i dones han de cobrar el mateix per fer la mateixa feina acabaran dient que soc un perillós feminista". I ja se sap que per algú de dretes no hi ha res pitjor que ser qualificat de feminista.

La paraula feminista està maleïda perquè va relacionada amb el pitjor dels "rojus". Feminisme s'associa a radicalisme, a anar tallant penis amb grans tisores, a dones que són homenots. I el "no ens fiquem en això" de Rajoy és verbalitzar un "prendré mal i amb la que està caient, només em faltaria que em diguessin feminista. Miri vostè, que em diguin corrupte puc suportar-ho perquè em llepa un peu, però feminista... no fotem, home!". Per la dreta, el concepte feminisme és el pitjor del pitjor. Fixi's com van tractar la CUP els mitjans governamentals al servei del "Rajoyisme". Calia criminalitzar el partit perquè era una manera de fotre puntades al cul de Mas, primer, i de Puigdemont, després. Però els insults, les desqualificacions, les ofenses, les injúries, els improperis i els menyspreus personals, van rebre'ls les dones de la CUP i no els homes. Podríem estar hores citant tot el que van dir d'elles, una per una. En canvi a ells, col·lectivament van dir-los de tot perquè anava en l'oferta, però individualment, res. 

I per rematar la cosa, permeti'm una pregunta. Creu que si Carlos Alsina hagués fet una pregunta sobre equiparació salarial entre gitanos i paios o entre negres i blancs, Mariano Rajoy també hauria respost: "No és competència dels governants unificar salaris" i "No ens fiquem en això"?