Nova sessió del judici al Suprem. Avui Javier Melero, advocat de Quim Forn, ha sol·licitat un acarament entre Ferran López, cap dels Mossos quan allò del 155, i Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil responsable de l'operatiu de l’1-O. El tribunal presidit per Manuel Marchena ha decidit no decidir. És a dir, ajornar la decisió. Per unanimitat. Diu que seria “prematur” fer-ho “quan encara no s'ha vist tot el material probatori”.
El petit problema de la cosa, res un detallet sense importància, és que aquest acarament es demana perquè les dues persones que haurien de protagonitzar-lo han declarat al judici coses diferents sobre l'operatiu del dia del referèndum.
Pérez de los Cobos va dir en la seva declaració que desconeixia el pla d'actuació dels Mossos i López avui ha dit que l'operatiu de Mossos va ser organitzat i pactat entre els comandaments de tots els cossos policials, amb la coordinació de Pérez de los Cobos. Per tant l'un diu blanc i l'altre diu negre. Els dos sota jurament.
Però, ai las, de moment no sabrem qui diu la veritat perquè com passa amb els pactes entre cavallers, i en aquest judici també amb els vídeos que se sol·liciten visionar, “això ja ho trobarem”. Quan? Algun dia no determinat del “final del judici”, que és la versió judicial d'allò tan clàssic que passa als equips de futbol grans. Consisteix que si el mes de març ja no aspiren a guanyar ni un “perrito piloto” a la tómbola del poble, el president surt amb cara de creure-s'ho i diu: “els balanços no s'han de fer ara sinó el 30 de juny”. Bé, o tant per tant, el 31.
La qüestió de la doble versió del mateix fet és molt important, però els colors llampants de l'evident discrepància ens fan perdre de vista tres qüestions com a mínim igual d'importants:
1/ Mossos diuen que hi havia un acord entre els tres cossos per actuar amb proporcionalitat i sense excessos. Mentre, els dos cossos de l'Estat van elaborar, i fins que no es demostri el contrari de forma unilateral i sense avisar a Mossos, un pla per anar amb material antiavalots, i amb voluntat de ser usat, als col·legis electorals de Carles Puigdemont i Carme Forcadell. Per què allà? Perquè l'Estat volia impedir la imatge de tots dos votant. I també van anar a altres col·legis emblemàtics on havien de votar certes persones i familiars pròxims de certes persones. Qui va prendre aquesta decisió? I qui va decidir anar a segons quins pobles i a segons quins altres no? I per què? Quin era l'objectiu?
2/ Derivat d'això, aquí topen dos models oposats d'entendre la filosofia policial. Els Mossos partidaris de la mediació i els comandaments dels dos cossos de l'Estat partidaris de tirar pel dret i tant li fot qui hi hagués pel mig. I això és molt important a tenir en compte, justament la setmana que es torna a parlar de les clavegueres de l'Estat i la setmana en què s'ha publicat aquesta notícia:
3/ Les defenses estan argumentant al llarg de tot el judici que Mossos va fer cas de les ordres del jutge i que CNP i Guàrdia Civil van fer cas de les providències de fiscalia, que són anteriors. I quan s'ha preguntat per aquest tema als testimonis dels dos cossos de l'Estat, hi ha hagut una nebulosa que el president del tribunal ha ajudat a espessir encara més amb la seva actitud.
Jo no hi entenc gens, però tenia entès que els judicis servien per intentar aclarir les coses i tinc la sensació que cada dia que passa queda més clar que els aclariments seran el 31 de juny. Ja de cara al vespre.