Algú va descobrir un dia que amb la llengua es pot fer política. I que això dona vots. I des de llavors, el debat de la llengua va pel pedregar. De fet, quan a Catalunya segons qui parla de llengua, no parla de llengua sinó directament de política. De política barata. Perquè ja és trist haver de guanyar vots intentant fracturar una societat usant un problema inexistent.

Sortosament la realitat és una altra i les coses són més senzilles del que alguns voldrien. La condició humana fa que tot flueixi amb naturalitat i normalitat i que qui vol provocar l'incendi acabi fotent benzina a llenya mullada.

L'exemple més bèstia el vam tenir dimecres a la nit després del partit de Champions que el Barça va jugar a Eindhoven. Un periodista brasiler entrevista en Gerard Piqué i succeeix una situació inesperada. I passa amb tanta naturalitat que no cal explicar res més perquè el propi moment ho diu tot.

El vídeo ha corregut molt. S'ha fet això que ara en diem viral. I, sí, és pel contingut i perquè Piqué és un tòtem mediàtic, però sobretot perquè és una escena on tot flueix. Res és forçat i tot passa sense donar-li ni donar-se cap importància. Perquè és que realment no la té. O, millor, dit, no hauria de tenir-la si la llengua no l’haguessin convertit en arma llancívola. No hauria de tenir-la si no fos perquè permanentment se li busquen els tres peus al gat i qualsevol anècdota és magnífica fins a nivells de greu insult a la intel·ligència i al bon gust intel·lectual.  

Però el que ha reblat el clau ha estat una frase de la piulada que en Marcelo Bechle ha fet després de comprovar el ressò que ha tingut el vídeo. Apunti-la perquè és SEN-SA-CI-O-NAL: “Parlo el català també per respecte al lloc on visc”.

I m'ha recordat la cambrera italiana i la cambrera argentina de dos llocs diferents on dino sovint. Jo sempre els parlo en català i elles sempre en els seus idiomes. No ens ho hem dit mai, però ho fem. I mútuament anem aprenent paraules i frases. I quan no entenem una cosa ens ho preguntem. I ens ho expliquem. I això a mi em permet saber coses i enriquir el meu llenguatge i a elles anar tenint un petit vocabulari per anar usant amb altres clients que parlin català.

Fluint. Amb naturalitat. Amb respecte. Amb la voluntat d'entendre'ns i de compartir. Sense ni voler imposar res a l'altre ni tu tancar-te a res. Perquè si la gent fa les coses com li surten, les coses són molt senzilles. La llengua, també.