Mal dia per a la justícia. I, sobretot per la relació entre la justícia i la societat. Avui la justícia espanyola ha fet un pas més en la direcció contrària a la de la societat que hauria de defensar i representar. Perquè se suposa que nosaltres som els bons i que la justícia ens defensa dels dolents. I no. La sentència de l'anomenat cas la Manada és catifa vermella per als dolents. I justificada amb uns arguments que poden estar ajustats a dret, sí, i fonamentats en lleis fetes per bellíssimes persones, també, només faltaria, però que són una escopinada a la confiança que els ciutadans hem de tenir en qui ha de protegir-nos. 

Aquesta sentència ha trencat definitivament el que ja feia temps penjava d'un fil: la confiança en la justícia. I, sobretot, avergonyeix els centenars de jutges que cada dia intenten aplicar la llei a favor dels bons i que avui han quedat deslegitimats i desautoritzats. Jutges i jutgesses que tenen filles i que hauran d'explicar-los que dos companys i una companya de professió han decidit que dir que no és estar dient que sí. I que una dona que va sola a una festa i es pren unes copes el que vol és acabar en un portal de merda amb 5 paios a qui no coneix de res. Perquè, com que en el fons totes són unes putes, aquesta és la seva gran fantasia. 

Sisplau, llegeixi's la sentència. Fa fàstic i indigna, però s'ha de llegir. Aquí la té. Sí, són més de 300 pàgines, però hi ha molta morralla que pot anar saltant-se. Llegeixi-la i faci que la seva gent la llegeixi. Cal que tothom vegi amb els seus propis ulls en mans de qui estem. Mentre troba el moment oportú, unes línies més avall compartiré amb vostè alguns dels pitjors moments de la vergonya. Però abans, un comentari a una cosa que he sentit aquesta tarda. I més d'un cop.

S'ha dit que la sentència es queda al mig del que demanaven les defenses dels 5 abusadors i la de la noia perquè intenta acontentar tothom. Però, què és aquesta merda de frase? La justícia no està per acontentar ningú sinó per jutjar. Què vol dir això de "acontentar"? Que les decisions es prenen perquè no s'enfadi segons qui? Ah, sí? Doncs això a part de lleig és un delicte. Per acontentar la gent s'han inventat els parcs d'atraccions, no els tribunals. 

Dit això, agafi el paraigua perquè ve pluja marró. I no és fang. Admiri, admiri moments gloriosos de la sentència:

I ara, agafi aire perquè venen tres fragments del vot particular d'un dels tres jutges, l'il·lustríssim senyor magistrat Ricardo Javier González González, que demanava... L'ABSOLUCIÓ DELS CINC ACUSATS!!!  

Però, esclar, de què hauríem de sorprendre'ns si venim d'on venim...

I, sobretot, venim de la famosa sentència de la minifaldilla o "contigo empezó todo"...