¿Sap com quan les criatures volen evitar la realitat i tanquen els ulls, es tapen les orelles i parlen molt fort, creient d'aquesta manera que allò que passa no està succeint? Doncs així està Espanya (Estat) des de fa dies. Per culpa d'un partit de futbol. Esclar, perquè el rival és Kosovo. I per Espanya (Estat), Kosovo no existeix. Per què? Doncs perquè no li dona la gana de reconèixer-lo. El problema és que, ¿com jugues un partit de classificació per a un mundial de futbol contra l'equip d'un país que segons tu no existeix? Contra qui jugues, contra ningú? Doncs més o menys. Ara hi anirem, però abans si li sembla, recordem un momentet per què Espanya (Estat) no és gens partidària d'aquest estat.
Els serbis consideren que la zona de Kosovo és el bressol de la seva nació. Mentre el territori va ser una província seva i hi tenia majoria de població, cap problema. Però, coses de la vida, a força d'anys la situació va anar canviant i els cristians ortodoxos serbis van ser substituïts per una majoria albanesa musulmana. Segles d'un veïnatge tirant a pèssim al volcà dels Balcans van desembocar l'any 1996 en una guerra de tres anys amb intervenció final de l’OTAN a favor dels kosovars. El 17 de febrer del 2008, el Parlament de Pristina va proclamar unilateralment una independència que no reconeixen 79 dels 193 estats que formen l’ONU, entre els quals Xina i Rússia, aliats de Sèrbia. Cinc d'aquests estats pertanyen a Europa, quatre són països veïns amb una enemistat històrica i l'altre és... SÍÍÍÍÍ ho ha endevinat, Espanya (Estat).
I ara vostè es preguntarà: “I què hi pinta Espanya (Estat) en tot això? Quin interès hi té a la zona? ¿A pesar d'estar tan lluny, forma part de la històrica topada de plaques tectòniques entre Orient i Occident que, justament, es produeix allà des de ja fa uns quants segles?". Doncs no, Espanya (Estat) no vol reconèixer Kosovo perquè fer-ho voldria dir acceptar que a Europa és possible una declaració unilateral d'independència. Dit d'una altra manera: Catalunya i Euskadi.
Total, que aquest Kosovo independent pertany al Comitè Olímpic Internacional i als dos grans organismes futbolístics, l'europeu UEFA i el mundial FIFA. I això li dona dret a participar en competicions internacionals... com el partit de futbol que avui l'ha enfrontat a Espanya. Però tornant al nen que es creu que tancant els ulls i tapant-se les orelles aturarà la realitat, Espanya (Estat) ha decidit que això no està passant, que Kosovo no és Kosovo i que per referir-s'hi cal emprar eufemismes. I així hem pogut sentir com el canal 24 Horas de RTVE parlava de “la selecció de la Federació de Futbol de Kosovo” i altres mitjans de “el territori de Kosovo". Però això no és tot. Guaiti, guaiti:
Per tant, avui Espanya ha jugat un partit de futbol contra la selecció de la que vostè em parla, que és una zona del planeta situada entre Sèrbia i Albània que comença per K, després té el nom en castellà del tipus d'animal aquell de la xarxa de cocaïna a la Val d'Aran, en Cachou, i després dues lletres més, la V i la O. Abans de l'inici del partit ha sonat l'himne espanyol i una cançó de l'altre equip i han estat hissades les banderes. La del rival estava situada a Astorga perquè a Sevilla, lloc on s’ha disputat l'enfrontament, no hi cabia. I més a prop tampoc. A la graderia hi ha estat present l'il·lustre president de la Federación Española de Futbol i el noi de la federació que també era al terreny de joc.
L'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i Tácito ja estan estudiant accions contra el bombo del sorteig que va permetre l'enfrontament. Que es calcin! El bombo i el sorteig. I TOOOOTS!