Et lleves un dimecres qualsevol de qualsevol primavera que fot un fred que sembla gener i la previsió del dia és:
1/ Anunci del President del Parlament d'una nova roda de consultes amb els partits per convocar la investidura.
2/ Al vespre, reunió de Puigdemont amb el seu grup parlamentari i anunci oficial del nom de qui serà proposat com a President: Jordi Turull.
3/ Convocatòria del President del Parlament d'un ple d'investidura per dilluns o dimarts de la setmana vinent en primera convocatòria i dimecres o dijous en segona.
4/ Junts per Catalunya aprofita divendres i el cap de setmana per intentar convèncer la CUP que al menys dos dels seus diputats s'abstinguin en la segona votació i Turull pugui ser elegit.
5/ Si la CUP no accepta, Carles Puigdemont i Toni Comín, que són diputats però no poden votar, podrien renunciar als seus escons. Al seu lloc llavors hi entrarien els dos diputats següents de les llistes, que sí podrien votar. I dijous de la setmana vinent en Jordi Turull seria el 131é President de la Generalitat. I si no fos elegit, començaria a comptar el famós rellotge i caldria buscar un altre nom o anar a eleccions.
6/ Si el segon ple és dimecres o dijous sant, els periodistes catalans corren el risc de perdre la poca família i amics que encara conserven.
I arriba l'hora aquella en la qual et planteges anar a dinar. I, PATAPAM!, salta la noticia: El Jutge Llarena convoca per divendres Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa i Marta Rovira. Per fer què? Doncs “per modificar-los les mesures cautelars”. I això vol dir que pot enviar-los a presó, només inhabilitar-los o que no passi res. La primera cosa implica la segona. I la segona vol dir que ni Turull pot ser president ni els altres imputats consellers, però no tornen a la presó.
I tu, que t'havies llevat amb la previsió ja explicada, mentre dines (amb aquella humilitat), intentes ordenar mentalment la nova situació. I el primer que et ve al cap és que el famós jutge Llarena és qui exerceix realment de president del Parlament. Perquè és ell qui decideix quin dia es fan els plens i amb quin candidat. O, millor dit, amb quins candidats no es fan els plens.
I abans de començar a cruspir-te el iogurtet dels postres et ve al cap en Quim Forn. Però, escolti, avui al matí no havia de sortir lliure? No era avui quan es decidia que tornés a casa perquè així ho demanava la Fiscalia General de l'Estat al fiscal del cas i “per imperatiu legal”? Sí, era avui, però en tot el dia no n'hem sabut res.
I llavors penses... ¿I si la justícia es nega a fer cas de la Fiscalia per 1/ mostrar a l'opinió pública que actua amb independència i 2/ demostrar a l'opinió pública, però sobretot al poder polític, que qui mana és l'Estat i els seus interessos i no el Gobierno i els seus i que la justícia és l'Estat?
I quan t'acabes el iogurtet, et ve un diputat de Junts per Catalunya i et diu: “Hem tingut una idea. Ara ens reunirem a veure si és possible dur-la a terme”. I al cap de dues hores t'arriba quina és aquesta idea, però ja en forma de noticia: el ple que aquest matí estava previst celebrar la setmana vinent finalment serà demà dijous. I això vol dir que el jutge Llarena divendres tindrà davant seu al President de la Generalitat i a algun que altre conseller i no a uns quants diputats. I que enviar al presó o només inhabilitar un President de la Generalitat no té les mateixes conseqüències que fer-ho amb un diputat.
I arriba la nit. Arribes a casa i intentes explicar a la teva gent què ha passat durant el dia. Quan veus la seva cara d'estupor, decideixes fer el sopar i sopar parlant del merder de Facebook. Sopes, et fiques al llitet i mentalment et fas la previsió de l'endemà. I quan portes dues dècimes de segon decideixes deixar-ho estar. En aquest país és impossible fer cap previsió més enllà de les dues pròximes hores. I per no poder, no pot ni fer-la el pobre jutge Llarena. Ell que creia que podria presidir el Parlament i aquests maleïts catalans han tornat a tocar-li el que no sona. A ell i a uns quants més. Al menys durant una estoneta.