Conferència d’Oriol Junqueras al Sant Jordi Club de BCN, que no és el Club Sant Jordi. L'un, el lloc on avui hem estat, és el pavelló annex al Palau Sant Jordi. L'altre és on els padrins i les padrines catalanes hi van a passar el dia.

A l’entrada, escorcoll individual i prohibició d’entrar llaunes i ampolles.

A la sala hi havia exactament 2.643 cadires. Per què aquesta xifra? Un dels membres de l'organització m'ha dit, en to de conya, que era per tenir unes quantes cadires més que les que tenia La Crida dissabte al Fòrum. Tenint en compte la unitat tan unida de tots plegats, no m'estranyaria que no fos tanta conya. Aforament ple i cap cadira buida.

A part del tot Esquerra, presència de convidats d'altres partits. Li faig la llista: Eduard Pujol, Carles Riera, Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet. També ha destacat la presència d’Antonio Baños i la reaparició d'un vell roquer: en JOAN PUIGCERCÓS! L'acte ha començat amb la salutació de Marta Rovira via vídeo. La número dos del partit ha explicat com va conèixer Junqueras i com van començar a treballar junts. I mentre la sentia pensava en com se'ns ha fet natural que diversos polítics catalans se'ns adrecin a través del vídeo i com hem acabat fent anormalment habitual el que no ho és gens.

Durant l'acte hi han parlat, per ordre d'aparició, Roger Torrent, Pere Aragonès, l'escriptora Empar Moliner, la diputada al parlament Najat Driouech, l’exdiputat Joan Ignasi Elena, el candidat a l'alcaldia de BCN Ernest Maragall i Diana Riba, dona de Raül Romeva i candidata a les europees.

A les 19.55 h ha aparegut Junqueras en persona. Però a través d'un holograma. O de realitat augmentada, com m'ha explicat un que sabia de què anava la cosa. A la imatge, Junqueras caminava mentre aplaudia el públic. I no he pogut evitar pensar com serà el dia que aquesta imatge sigui real, de carn i ossos, i no virtual.  

Mentre sentíem les seves primeres paraules en una veu que no era la seva, però que era d'un Junqueras, concretament del seu germà, per les dues immenses pantalles laterals, hi anàvem veient fotos dels presos polítics i els exiliats.

Cada cop que la gent aplaudia, s'encenien els llums d'una sala que ha seguit l'acte a les fosques. Alguns dels fragments llegits per les persones esmentades anteriorment tenien el suport visual per pantalla del text manuscrit per Junqueras des de la presó.

A banda i banda de l'escenari, dos plafons amb dues fotos del conferenciant. Però la seva imatge estava retallada i el que hauria de ser ell era una silueta blanca que quedava absent del moment en què va ser captat aquell instant. La de l'esquerra era d'ell empenyent un cotxet de nen just en el moment en què es creuava amb una dona amb hijab. La foto de la dreta era ell fent una classe. I la imatge em sonava. Molt. Esclar, perquè jo aquell dia hi era. Va ser el 27 de març del 2017 en un institut de Sant Esteve Sesrovires. Aquell dia, un cop acabada la classe, va haver-hi foto conjunta a la pista esportiva. En plena feina de situació de tothom, vam sentir el xiulet d'un tren. La reacció d'en Junqueras va ser girar-se i, assenyalant el lloc d'on venia el so, explicar a la canalla: “Darrere d'aquell talús hi ha el meu poble, Sant Vicenç dels Horts”. I a continuació els va fer una altra classe sobre què era Sant Vicenç.

Però tornem a la conferència que ens ocupava. Si en vol saber el contingut, té dues opcions: 1/ la crònica que Carlota Camps ha fet per a El Nacional (i allà, per cert, hi veurà la foto de l’holograma) i 2/ veure'l sencer en aquest enllaç:

La conferència ha acabat a les 21.01 h, una hora trenta-dos minuts i quaranta sis segons després del seu inici, i amb crits de “llibertat” que han canviat als clàssics i avui recuperats d'“in, inde, independència”. Llavors la cúpula del partit que no és a la presó o a l'exili ha pujat a l'escenari i Junqueras ha tornat a aparèixer, aquest cop al mig de tots ells. Quan ha acabat la salutació, el públic, espontàniament, ha cantat Els segadors.

Avui els periodistes ens hem pogut endur l'acreditació i el cordillet per penjar-te-la, que era de color blau. Per la col·lecció. Dissabte, a l'acte fundacional de La Crida, havies de tornar el plàstic dins del qual hi havia l'acreditació i el cordillet, que era groc.

Això confirma que no existeix unitat. Si més no de criteri acreditatiu. Unitat, per cert, una paraula que no he sentit en tot l'acte.