Tants anys fent brometa, acudits i jocs de paraules amb el 3% i ara resulta que no, que era el 4%. I aquest 4% es repartia de la següent manera: el 2,5% per a Convergència, l’1% per a Fèlix Millet i el 0,5% per a Jordi Montull. Això vol dir que Millet s'enduia el 25% del que passava per les seves mans. No està malament, oi? Això sí que és una comissió!
Compte, això d'aquests cobraments no ho dic jo, ho ha dit ell. Avui, durant la seva declaració al judici pel cas Palau. Ara li explico la resta del que ha dit, del que ha dit Gemma Montull i li destacaré les dues coses més importants (com a novetat) dites durant les poc més de cinc hores de sessió, segons opinió dels que hi entenen.
Però abans, permeti'm que faci un homenatge al “senyor nones”. Recorda el judici del 9-N? Recorda aquell senyor del públic que estava darrera dels declarants i que tota l'estona dormia? Doncs avui ha vingut al judici. Ha pesat moltes figues i ha dormit com un angelet, però aquest cop l'he vist molt més despert que l'altre cop. Deu ser que intueix aquesta primavera que sembla que arriba i està deixant la hibernació. Ah, i també ha vingut la senyora Anna Maria Magaldi, fiscal en cap de BCN i que també va fer-se famosa al judici del 9-N per aparèixer 1/ darrera dels declarants (i molt desperta) i 2/ fumant a les escales del TSJC mentre veia una mirada d'odi com mai havia vist (cosa que va generar grans titulars) i que al final, quan va mirar-se les imatges d'aquell moment “i la jurisprudència sobre conductes similars” va concloure que l'incident no tenia rellevància penal. I al final tot va acabar en no res.
Dit això, anem a Millet. Avui ha estat el primer cop que per la seva boca han sortit (juntes i davant d'un tribunal) les paraules Ferrovial, Palau de la Música, Convergència, pagament i comissió. I Daniel Osàcar (tresorer de CDC). Però més enllà d'això ha dit que no sabia res (de res) del que passava i que Montull s'encarregava de tot. Ha reconegut el que ja va confessar en la famosa carta dipositada als jutjats (o sigui, haver pillat 3,3 milions d'euros), però no té ni idea dels nou milions i mig d'euros que van desaparèixer (7 dels quals, segons sospita el fiscal, haurien anat a parar a la seva pròpia butxaca), no recorda quan van començar les “donacions” de Ferrovial, no recorda si les “donacions” que es feien en efectiu (que si ha reconegut) després van fer-se amb factures, no sap si els diners que ell rebia de Ferrovial i donava a CDC eren a canvi d'alguna cosa, no sabia qui eren les empreses que feien obres a casa seva (i pagant-les el Palau) i que (casualment) també feien obres al Palau, no sabia que Montull també feia obres a casa a compte del Palau, no ha pogut reconèixer uns llibres de comptabilitat del Palau perquè “això ho portava la meva secretària”, tampoc ha pogut reconèixer els extractes d’una caixa de seguretat de la seva propietat perquè també “ho duia la secretària”, ha dit que no sabia quins dels diners que hi havia en aquesta caixa de seguretat eren seus i quins eren del Palau, no recorda haver-li donat diners a Àngel Colom, no recorda la inspecció que va fer Hisenda al Palau per aclarir l'enorme moviment de diners en efectiu que hi havia allà dins i no ha reconegut ni ha recordat cap dels documents que li han estat mostrats.
Però hi ha hagut un petit miracle memoriatiu. Quan el fiscal li ha preguntat que volien dir les sigles GPO, Millet ha dit que no ho recordava. Després del recés, i quan era el torn del seu advocat, de sobte ha recordat que GPO era la clau que servia per identificar les comissions que rebien ell i Montull.
Al bloc del “si que ho recordo, però un mal dia el té qualsevol” hi tenim els bonus que es va autoconcedir (de 800 mil euros anuals) dels ha dit que “fué un error. Me equivoqué”. Dels diners desviats a la seva butxaca i cobrats a través de societats ha dit que “fué un error. Me equivoqué”. De la desviació de diners per pagar-se obres particulars a casa seva ha dit que “fué un error. Me equivoqué”. Dels diners que el Palau va pagar pels casaments de les seves dues filles ha dit que “fué un error. Me equivoqué”. I dels diversos viatges pagats pel Palau a ell i la seva família per mig món ha dit que “fué un error. Me equivoqué”. Cinc cops ha dit "fué un error y me equivoqué". Total, pobre home, entre la mala memòria i que va tenir molts errors i es va equivocar molt, encara ara no deu entendre que hi fa ell allà.
Però a part de no saber res, no recordar gaire i de cometre errors i d'estar equivocat, també és important destacar que ha apuntat als antics alts responsables de Ferrovial (no als directius acusats), a l'antic tresorer de CDC (ja mort) i al llavors responsable de la Fundació Trias Fargas (que en aquells dies era Pere Esteve, també mort) i ha dit no saber si altres càrrecs de CDC participaven del sistema.
Anem ara a Gemma Montull, que s'ha emocionat i ha plorat 4 cops al llarg de la seva declaració: quan ha dit que ella no tenia capacitat de decisió, un moment que ha parlat del seu pare, quan ha recordat que a ella li van aplicar mesures legals més dures que al seu pare i a Millet i quan ha negat haver-se quedat 3 milions d'euros.
I si Millet ha dit que no recordava res de les grans coses i ha demanat perdó per les petites coses, la filla de Montull ha intentat demostrar que ella al Palau no era ningú, que no decidia res, que per no tenir no tenia ni signatura, que el seu càrrec oficial no era real, que ella “només complia ordres”, que els pagaments de Ferrovial els duien Millet i son pare i que ella no sabia a canvi de què eren.
Però un dels seus dos grans moments ha estat quan el fiscal (Emilio Sánchez Ulled) li ha mostrat un document d’excel amb 4 columnes: “Cobrament Ferrovial”, “Pagament a Daniel”, “Cobrament a GPO” i “Cobrament Fundació” i ella ha explicat que aquest era el recorregut dels diners (li recordo que GPO eren les comissions de Millet i Montull). I ha afegit que les factures per justificar aquest camí les duia ja fetes Osàcar (aquesta és una de les coses molt rellevants segons els que hi entenen).
L'altre moment ha estat quan ha explicat que l'advocat Raimon Bergós, un dels acusats, els va dir que podien usar dos cops les mateixes factures falsificades a les dues oficines d'Hisenda que els investigaven “perquè no es comuniquen entre elles”. Aquestes dues afirmacions noves són l'altra cosa important, segons els que hi entenen, perquè la presidenta de la sala ha dit que “el tribunal donarà validesa a les declaracions fetes en la línia que s'estan donant”.
I he deixat pel final una perla 100% marca Millet. Quan el fiscal li ha preguntat pels casaments de les seves filles al Palau i pagades pel Palau (sí, un d'aquests és aquell que després Millet va cobrar-li la meitat al consogre), ell ha explicat que van fer-ho per publicitat i per donar nom a l'entitat. “Volíem mostrar que al Palau s'hi podien fer casaments. I, com que vam convidar molts dels patrons, gràcies a això ens en van sortir 7 o 8”. Deliciós.
I demà més. Demà parlarà Jordi Montull, l'home que va dir que avui seria divertit i que potser es referia a demà.