TV3 és com Joc de Trons. O viceversa. L'unionisme parla, en general, de TV3, com tothom, avui, parla del capítol de Joc de Trons estrenat aquesta matinada. O sigui, sense haver-ho vist.

Avui Joc de Trons ha estat titular destacat als informatius de ràdio i TV, als magazines i a la resta de programes. S'ha colat a les tertúlies, n'han parlat molt a Instagram (bé, si els seus usuaris tenen la sort que avui funciona) i l'etiqueta ha estat tan comentada a Twitter que fins i tot Protecció Civil l'ha usat en benefici propi.

Joc de Trons

Però resulta que el 99,99% dels que avui han parlat del primer capítol de la que serà l'última temporada de la sèrie, no l'han vist. Per tant, el 99,99% dels que n'han parlat han reproduït els comentaris de la poca gent que sí que l'ha vist i que és el 00,01% del total. O sigui, tothom opina pel que li han dit. Com l'unionisme hispà fa amb TV3. Parlen d'oïdes repetint l'argumentari.

TV3 adoctrina, TV3 “ha participat en un cop d'estat” o TV3 “s'utilitza per fer mal a la meitat dels catalans, per humiliar-los”​. I qui ho diu ha vist tant TV3 com el 99,99% dels que parlen de Joc de Trons i han vist el capítol estrenat avui. Som davant d'una jocdetronsificació global consistent en opinar “pel que m'han dit”.

Passa igual amb la situació a les escoles. La marquesa Cayetana Álvarez de Toledo també avui ha dit que “l'escola pública catalana ensenya a odiar Espanya”. Esclar, ara el que caldria saber és a quantes escoles ha anat aquesta senyora per tenir el coneixement suficient en la matèria com per fer una afirmació d'aquesta gravetat. Va, fem una aposta: pot ser que la xifra estigui al voltant de zero?

Per tant, espero (molt frisós) que els experts en TV3 que mai veuen TV3 opinin sobre què va passar dissabte a la tarda en aquesta cadena i al 3/24. Ho saben? Sí esclar, si no la veuen mai com no haurien de saber que la Junta Electoral Central els va obligar a emetre entre les 18 i les 20 hores, i en plena campanya oficial, una programació especial per compensar els minuts que el 16 de març van dedicar-se a informar de la manifestació de Madrid. I va ser un fracàs. Total i absolut. Però això tant li fot.

Segur que ens poden explicar com és possible que sumant les dues cadenes només 35 mil persones i un 2,5% del share veiessin aquest especial informatiu. I, de pas, que ens expliquin com és que normalment a aquella hora l'audiència mitjana és de 121 mil espectadors i un 7,5% de quota (sense comptar el 3/24) i com és que la mani va tenir 468 mil espectadors i un 7,5% de share.

I ja que hi som, estaria bé que els que parlen de TV3 sense mirar-la ens fessin cinc cèntims de la seva opinió sobre els motius pels quals no van presentar cap recurs contra TVE, cadena pública que també va informar a bastament de la mani. Què passa, el problema no era la informació sinó qui la donava? De fet, aquesta podria ser que la qüestió, en general, que el problema fos la informació i, sobretot qui la dona. I que darrere les acusacions existeixi un intent de, en un món uniforme informativament parlant i controlat pels denunciants, es tracta de voler aplicar la censura a continguts que no els agraden.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat