Matí estrany al Parlament. Al carrer, un dissabte plujós i gris. A dins també. Pels passadissos molt de silenci. Un silenci estrany. Perquè si hi ha una cosa que fa fressa són els periodistes. Però avui, les històriques parets d'un edifici que hi ha vist de tot, només et retornaven murmuris. No hi havia corredisses i les converses eren en veu baixa. Avui el Parlament estava trist.

A l'hemicicle han sobrevolat gestos. Veurem si durant els pròxims dies quallen. Perquè quan ja no parlem d’indepes o no indepes sinó de estat de dret i democràcia, la base s’amplia ella sola. Sense necessitat de demanar-li-ho.

I aquesta és la qüestió: i ara què? Als ajuntalletres ens ho pregunten molt, com si nosaltres ho sabéssim. Crec que el futur no el sap ningú, però l’Iu-Tuber ha intentat fer-se’n una idea preguntant als que en saben, als que cada dia conviuen amb l'actualitat. I aquest és el resultat: