De vegades els debats al Parlament són una successió d'arguments repetits. Seria com si posessis una moneda en una màquina de vending (allò que tota la vida n'havíem dit “la màquina”. Exemple: Vaig a la màquina, algú vol alguna cosa?) i sempre et servissin el mateix. Demanessis el que demanessis. En aquest cas pipes, com per citar un producte.

Tu vols una beguda ensucrada amb bombolles? Doncs et surten pipes. Vols una bossa de patates? Doncs pipes. Vols una bossa de “barreja”? Doncs pipes. Vols una magdalena? Doncs pipes. Vols unes barretes de galeta i xocolata? Doncs pipes. Vols uns caramels de mel amb maduixa? Doncs pipes. Sempre pipes. Fins i tot quan passes per davant de la màquina sense intenció de consumir res, et surten pipes.

Doncs bé, les pipes parlamentàries són la frase “Senyor Torra, vostè només governa per a una part dels catalans” que surt en qualsevol tipus de debat. L'analitzem?

Aquesta és una acusació que es repeteix més que un sofregit recremat i es refereix que el president només estaria governant pels catalans que defensen, per exemple, que l'anterior govern no estigui a la presó o a l'exili. I ho fa posant una pancarta al Palau de la Generalitat o duent un llaç groc.

Per tant, si fem cas de l'argument, governar per a tots els catalans seria no posar cap pancarta ni cap llaç groc. El problema és que si no hi ha cap pancarta ni cap llaç groc, llavors el president Torra no governaria pels catalans que consideren que cal reivindicar l'alliberament i el retorn del Govern Puigdemont posant pancartes i duent llaços grocs. Per tant, faci el que faci, mai governarà per al 100 per cent dels catalans.

De la mateixa manera que si el president Torra decideix construir una escola a Masquefa (com per posar un exemple), no estarà governant per a tots els catalans (i catalanes) sinó només per una part dels habitants de Masquefa. Concretament, la part que tingui fills en edat escolar. Els masquefins (i masquefines) sense fills o amb fills en edat no escolar no estarien governats pel president Torra.

Per tant, a Catalunya és impossible governar per al 100% dels seus habitants. Inclosos els de Masquefa.

Però sortim de Catalunya i comprovem si l'argument pot utilitzar-se amb altres presidents. Va, anem a Espanya. Com que Pedro Sánchez encara no ha aterrat, fixem-nos en Mariano Rajoy. Va governar per a tots els espanyols? Bé, jo crec que no. Vaja, o almenys això podria desprendre's del seu final polític. Els representants de la majoria d'espanyols que no se sentien governats per Rajoy, van fer-lo fora. I precisament per això, perquè eren més. I, com que eren més tenien més vots que ell i eren la majoria. Per tant, Rajoy governava per a una minoria. Si no, la majoria hauria estat molt contenta i no l'hauria fet fora. En canvi amb ell mai va usar-se aquest argument del “senyor Rajoy, vostè només governa per a una part dels espanyols”. Per què, si ha quedat demostrat que era totalment cert?

Doncs potser perquè dir que el president Torra només governa per a una part dels catalans realment és una estratègia per intentar dividir la societat catalana a còpia d'acusar els altres de voler dividir-la.

Aplicat a la temporada de monsons que estem patint des de fa mesos i que provoca que l'aigua ja ens surti per les orelles, seria com si jo surto al carrer amb paraigua i vostè no. I quan comença a ploure, vostè m’acusa de no pensar en tots els ciutadans per no haver agafat un paraigua per a vostè. O una closca de pipa.