L'Església Cristiana Catòlica espanyola, mitjançant els ulls de la Conferència Episcopal, s'ha mirat uns papers que tenia per allà a sobre de la taula i s'ha adonat que, ai las, a Espanya hi ha “un miler” d'immobles que va registrar al seu nom i que ara es veu que realment no són seus. Sí, això passa molt sovint. Resulta que tens trenta-quatre mil propietats que t'has registrat entre el 1998 i el 2015 gràcies a la llei hipotecària aprovada per José María Aznar López, que només exigia una certificació feta per tu mateix, i de sobte veus que en algunes hi has exercit una propietat tan creativa que no hi ha qui s'ho empassi. Una llista on, naturalment, no hi consten les que ja es va quedar l'Església Cristiana Catòlica a partir del 1940 i durant el franquisme.

Però, un cop més, el dit ens assenyala la lluna i mirem el dit. Perquè aquí el tema no és que el famós certificat de domini sigui un reconeixement d’autopropietat on “ells s'ho tallen ells s'ho cusen” i que en cap cas demostra que realment siguin els titulars de les propietats. Ni tampoc ho són aquestes reaparegudes 502 finques rústiques i 151 d'urbanes, els 179 llocs de culte, els 98 habitatges i els 28 cementiris (fins i tot es pillen cementiris que no són seus, increïble). Ni que un estudi fet per la Generalitat provi que entre el 1946 i el 2015 a Catalunya l'Església Cristiana Catòlica va registrar indegudament al seu nom 3.722 propietats. No, no, la qüestió és el que està enterrat sota el silenci del desconeixement i l'obscurantisme.

Aquest matí he visitat una finca d'unes quantes hectàrees situada a la Catalunya interior i que uns senyors molt rics van deixar fa mooolts anys a l'Església mitjançant un testament on hi havia tres condicions. Si no es complien, els propietaris van deixar escrit que implicava l'extinció del document i que la propietat passava a uns hereus designats o als seus descendents. A saber, que: 1/ la casa servís com a habitatge per acollir capellans jubilats, 2/ la finca estigués cuidada i en condicions i 3/ periòdicament s'hi fessin misses a l'ermita existent als terrenys.

Doncs bé, mai no s'ha complert cap dels requisits. Ni un. Les terres estan deixades i al bosc hi ha milers de branques tallades i abandonades que són una magnifica pira per un incendi forestal. A l'ermita no s'hi fan misses, per descomptat, però és que no se n'hi poden fer perquè ha caigut la meitat del sostre. Ah, i el tros més gros que queda de la lapida de la tomba on hi ha les restes de la família d'antics propietaris deu fer un pam. I la casa... Bé, està en un estat tal que no s'hi instal·len ni okupes.

Una persona que va oferir comprar la finca m'ha explicat que el bisbat corresponent li va dir  “nosaltres no venem”. No, esclar, què coi han de vendre si allò tècnicament no és seu ja que han incomplert absolutament totes les condicions acordades. El problema és que no hi ha ningú que els fiscalitzi. No hi ha ningú que es miri els documents i observi que “els propietaris” estan incomplint la llei, en aquest cas un testament. I no hi ha ningú que comprovi les maniobres que el Bisbat en qüestió ha fet, presumptament, al registre per “tapar” aquestes flagrants il·legalitats.

Sí, sí, oficialment l'Església Cristiana Catòlica ha registrat indegudament al seu nom 3.722 finques però, i les que ha heretat amb unes certes condicions que no compleix i que s'està permetent que es malmetin per deixadesa?