Les 629 persones que anaven a l’Aquarius i als altres dos vaixells ja són a terra. Gran notícia. Però ara comença l'altra travessa, la de l'ús polític i propagandístic que tothom farà d'aquestes persones. Encara més. Això només ha començat.
Pedro Sánchez va veure de seguida que aquest era un cas perfecte per intentar girar la truita de l'opinió pública i va presentar-se com un govern solidari oposat a les formes del PP de Rajoy. És exactament la mateixa maniobra que va fer ZT (Zapatero Tarannà) amb la retirada de les tropes espanyoles d'aquell Iraq postaznarià. Pedro Sánchez, per tant, ha estat el primer a usar els immigrants en benefici propi. Mediàtic.
I la resta de partits espanyols, doncs també. Els uns celebrant l'arribada del vaixell com un èxit personal, els altres fent cara de pomes agres per no perdre pistonada davant la ultradreta, la ultradreta veient que per fi té un tema que li pot donar visibilitat i vots, i els de més enllà callant directament, no fos cas que dir alguna cosa els desmuntés el que ara mateix se'ls aguanta amb pinces.
És una gran noticia que els 629 passatgers de l’Aquarius hagin arribat a port sans i estalvis. I és una gran noticia que veurem explicada per 600 periodistes de 160 mitjans de comunicació d'arreu del món. Mentrestant, a poc més de 600 quilòmetres al sud, a les costes andaluses de l'estret, i sense una sola càmera ni un sol periodista, des de dijous hi han arribat 57 pasteres amb 682 persones.
Vostè sabia que el Marroc obre i tanca la sortida de pasteres a conveniència per pressionar els diferents governs espanyols? I que ho fa en benefici propi? Com ho fa el nou govern italià, un govern que no és la gent, perquè la societat italiana fa anys que acull milers d'immigrants que arriben a les seves costes per culpa de la desídia de la UE, el negoci que proporciona aquest mercat a les màfies i la misèria i els conflictes armats.
Vostè sabia que aquest any, amb les condicions desfavorables al mar típiques de l'hivern, ja han arribat a Andalusia 300 pasteres amb vuit mil immigrants, dels quals 1.500 eren nens? Jo no.
I sabia que aquesta gent que arriba té una família que s'ho ha venut tot per pagar-los el viatge esperant que tinguin sort, puguin obrir-se camí i els mantinguin a tots? I sap que les màfies els controlen i els amenacen amb represàlies als que s'han quedat allà?
I sabia que l'any passat van arribar 1.248 embarcacions amb 22.103 immigrants, que més o menys són uns tres Aquarius cada mes? I sabia que van ser vuit mil immigrants més que el 2016, quan van arribar-ne catorze mil? Jo no.
I sabia que d'aquests catorze mil, 9.200 van ser deportats forçosament? I que dels cinc mil que van quedar-se, ningú en sap gaire res? Bé sí, sabem que oficialment no existeixen, però que hi són i que es busquen la vida com poden. I sabem que unes vint-i-tres mil dones podrien estar en mans de xarxes de prostitució. I sabem una cosa molt important, que no són refugiats. A diferència dels 629 de l’Aquarius, que sí que ho seran. I sabia que la diferència és brutal? Un refugiat pot treballar, la Creu Roja li paga un pis i té documents.
I sabia que mentre tothom en pugui treure un benefici, polític o econòmic, existirà la immigració il·legal, o com carai n'haguem de dir? Jo sí. I és terrible. I desesperant.