Any 2108 del segle XXI de l'era cristiana. L'ésser humà envia sondes a asteroides perquè n'arrenquin un trosset i el portin de tornada a la Terra per estudiar-lo, opera sense que el cirurgià sigui present al quiròfan i des de l'altra punta del planeta pot apujar i abaixar les persianes de casa seva.

Any 2018 del segle XXI de l'era cristiana. Un trasllat de presos de Madrid a Catalunya ha de fer nit a Saragossa. Aproximadament 650 quilòmetres de distància entre els dos punts i l'autobús que els porta ha de parar a mig camí. Com si el viatge fos en carro, en diligència o en tartana. Com si fóssim al segle XVIII.

“No, és que hi ha un protocol pensat perquè tinguin un viatge millor”, em diu ara vostè que sap de què va perquè ho han explicat diversos mitjans. Efectivament, aquest és el problema. Que hi ha un protocol. I que aquest protocol té una explicació, o unes quantes, que no s'aguanten per enlloc. I que al segle XXI són una miqueta difícils d'entendre.

Ja no dic de fer el trasllat en avió o en AVE perquè és car i complex (però podria ser perfectament), però és que resulta que el bus amb el qual els traslladen està dividit en petites cel·les molt incòmodes, sembla ser que alguns dels presos (altres versions diuen que tots) van emmanillats, no hi ha lavabos i els conductors necessiten descansar. Bé, doncs escolti, el problema no és del protocol sinó de la merda de bus que fan servir com a transport i que obliga que regeixi un protocol de fa dos segles.

Però el pitjor és que aquest protocol té un criteri que s’aplica segons com. ¿Recorda aquell famós transport dels presos polítics en furgoneta policial des del Tribunal Suprem fins al centre penitenciari? Sí, sí, aquell on un paio amb complex de Fernando Alonso i vestit de policia va aprofitar que els presos anaven emmanillats i sense cap sistema de fixació per conduir de tal manera que els uns queien a sobre dels altres. Exaaacte! Va ser el dia dels comentaris dels tres policies sobre Junqueras i el dia en què el conseller Mundó va patir erosions als canells.

O, ¿recorda el cas de Tamara Vila, detinguda a Viladecans acusada de terrorisme per pujar una barrera de peatge? Ella mateixa ha explicat a Twitter que va tardar cinc o sis hores en arribar a Madrid i que va viatjar... en cotxe! I allà, ni lavabo, ni descans del conductor, ni mandangues. I no va fer nit ni a Saragossa, ni a Calatayud, ni a Gallur, ni a La Almunia de Doña Godina. D'una tirada.

En aquests dos exemples, quin és el protocol? Precisament quan estem parlant d'una persona detinguda que encara no havia ni declarat o de persones que acabaven de declarar. O sigui, ¿tracten com a bestiar (encara més) a qui encara no està ni acusat? Aquest és el protocol?

Doncs tenim un greu problema de protocol. També.