Vostè és culer? Sí? Doncs li faré una pregunta: si li garanteixen 5 champions seguides, acceptaria fitxar Griezmann i recuperar Neymar? Tenint en compte tot el que ha passat entre el club i aquests dos jugadors? Ho oblidaria tot a canvi dels títols que es podrien aconseguir gràcies a ells?

Vostè és de l'Espanyol? Llavors la pregunta és: Fitxaria Pep Guardiola i Piqué a canvi de guanyar 5 lligues i 5 champions?

O sigui, com per fer el tema més universal: ¿Existeix una línia a partir de la qual estem disposats a renunciar als nostres principis o a allò que diem que són els nostres principis? Tot té un preu moral? Bé, doncs ara apliquem la resposta a la política, concretament als pactes postelectorals de BCN.

És innecessari recordar ara i aquí tot el que s'han dit Ciutadans i els Comuns (i viceversa). Ho resumirem dient que la varietat i intensitat dels adjectius emprats faria difícil enriquir la llista ja existent. Però, afegim a la massa resultant l'ingredient bàsic de la recepta: els models socials que representen els uns i els altres, sobretot els seus líders, Valls i Colau, s'assemblen tant com el pensament de Fran Rivera i Noam Chomsky.

Doncs bé, sembla que ara toca oblidar-ho tot perquè l’establishment ha decidit que “antes roja que rota”. Ei, que no passa res perquè dos partits democràtics pactin. Només faltaria. El problema són els arguments que s'usen per vendre'l a la societat. És allò que podríem batejar com a “Operación Blanco de España”.

El blanc d'Espanya és una pols feta a base de carbonat de calci que s'usa per, com indica el seu nom, blanquejar. Façanes de cases o el que calgui. I ara cal blanquejar el que els uns representen pels altres i els altres pels uns. I que sembli el més normal del món. I aquesta és la causa per la qual el blanc d'Espanya ara circula com la quinoa circula pels restaurants decorats amb caixes de fruita i cadires despintades, normalment mida classe de P5.

I el blanqueig arriba al punt de sentir i llegir aquells que fa quatre dies deien que Valls era un xenòfob perquè quan era primer ministre francès havia expulsat nosequants milers de gitanos del país, defensant ara que cal acceptar el seu suport perquè els barris del cinturó obrer són progressistes i no independentistes. Curiós, no troba?

Valls, per cert, aquell que durant la campanya deia que votar-lo a ell era la garantia perquè no governés Colau. I que deia que votar Collboni era fer alcaldessa Colau perquè “això és el que ja ha passat i això li ho ordenaran des de Madrid, on s'està preparant un govern PSOE-Podem”.

Valls i Colau, aquells que van fer un debat al programa Salvados (La Sexta) on van manifestar opinions totalment oposades en temes com la seguretat, el turisme i els manters. Casualment tres dels temes més importants ara mateix a la ciutat.

Bé, però com del que es tracta és de no tenir un alcalde indepe, la seguretat, el turisme i els manters ja no són temes de debat. Bé, de fet ja ni són problemes. “¡Que corran rios de blanco de España!”. O com deia l'admirat i enyorat Jordi Vendrell: “Que nevi nen, que nevi!”.