Hooome, per suposat que passo l’estiu a La Zarzuela! Només faltaria, escolti!!! En primer lloc per no malbaratar els diners dels espanyols. Perquè, miri, aquí no hi ha mai ningú. L’avi vagi a saber on para, l’àvia viu entre Londres i Grècia i això ha de continuar obert i funcionant. Per tant, surt més a compte que hi hagi algú perquè sinó les coses es fan malbé. I aquest algú és un servidor.

Però també sóc aquí perquè tinc un triple dret per raó de qui sóc i dels meus mèrits. El quart membre en la línia de successió, amb tractament d’excel·lència, dignitat de Gran d’Espanya i sent “Caballero Divisero Hijodalgo del Ilustre Solar de Tejada” no pot estar passant l’estiu en un apartament de Torremolinos anant a les 7 del matí a posar la tovallola a primera línia de platja per reservar lloc. No, oi? Per tant, jo aquí.

També em mereixo pillar Palau perquè és el mínim detall que ha de tenir l’avi amb mi per la putada que em va fer quan vaig néixer. Vostè sap que jo odio que em diguin Froilán, oi? I vostè també sap que ma mare i certa premsa cortesana s’esforcen en intentar convèncer la gent que em diguin “Pipe”, de Felipe, oi? Doncs bé, tothom em coneix com a Froilán per culpa de l’emèrit. Ell va ser qui quan em van posar Felipe Juán Froilán de Todos los Santos, va insistir davant les càmeres que em deia Froilán. I per la gent, Froilán em vaig quedar. I des de llavors, no he hagut de repartir i rebre mastegots per culpa del maleït Froilán dels nassos.

Però el principal motiu pel qual tinc dret a posar els peus sobre la taula del despatx de l’avi, postura que ara mateix executo, és perquè sóc el més Borbó de tots els néts. I, li diré més, sóc l’únic Borbó autèntic de tots plegats. I amb diferència. I miri que n’hi ha... Comencem per l’aspecte?

Els meus cosins per part de la germana de ma mare semblen tots trets de l’anunci d’un biergarten. Els poses uns tirants i una salsitxa al cap i la Merkel els demana directament el vot. I les cosinetes per part d'oncle... marededéu senyor!!! Aquelles dues semblen tretes d’un anunci de Mimosin banyat en sucre. Quina cosa més bullida! Quan les veig, que és un cop cada tres anys, anant bé (coses de viure en una família feta miques), sempre les saludo preguntant quina olor fan els núvols. Això, naturalment, provoca mirades assassines de sa mare. És quan ho remato dient-li que s’ha engreixat. I també és quan l'oncle rei intenta fotre’m un calbot, jo l’esquivo i l’emèrit i jo riem molt. Però molt! I, sap per què? Perquè som Borbons de veritat.

Però també sóc Borbó per la cosa dels trets. Els meus, en aquest cas, al meu propi peu, com al 2012. I sóc Borbó per la cosa dels toros, on hi vaig amb ma mare i la meva germana, encara menor de 16 anys, cosa que vulnera la llei. Però res, no ho fem amb malícia. És només per transgredir una miqueta, sap? I, en general, sóc Borbó per la meva “campechania” innata. El problema és que no m’entenen. Per això vaig acabar en un internat militar dels EUA. No, ei, i des que vaig anar-hi, ara ho aprovo tot. I amb nota!

Enrere queden moments memorables com la meva suposada simpatia per Podemos, el dia que vaig entrar en una joieria amb un rolex que vaig dir que m’havia trobat i on em van confirmar que era fals, quan em passejava per Madrid amb una carota d’anonimus o quan treballava com a relacions públiques d’una discoteca i van dir de mi que era “un noi divertit i simpàtic amb un lideratge natural”.

I, què coi, tinc dret a Palau perquè des del passat 17 de juliol ja sóc major d’edat i puc fer el que em roti, inclòs vestir-me més surfero, com faig últimament, i no tant “pijo” clàssic del carrer Serrano, com fins no fa gaire.

O sigui que aquí a La Zarzuela, convidaré els meus col·legues més íntims, els que no van pels llocs explicant res de la meva vida, ens fotrem uns quants Jägermeister, que és aquest licor d’herbes de 35 graus que m’agrada tant, i em miraré el meu compte anònim de facebook des d’on controlo tot el que diuen de mi.

I si, per un casual, l’avi s’equivoqués i passés per casa, l’afegirem a la festa i riurem una estona. Que nosaltres dos sí que som Borbons, no com altres que diuen que ho són i no és cert. I només cal mirar-los. Quina pinta, de veritat...