El fiscal és un funcionari públic que exerceix les funcions i atribucions de representació dels interessos de la societat en els fets que revesteixen caràcter de delicte.

Segons l'article 124 de la Constitució (que vam donar-nos entre tots i entre totes), el Ministeri fiscal espanyol “impulsa la justícia” i és defensor de la “legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei”.

L'article 3 de l'Estatut del Ministeri Fiscal defineix en 16 apartats quines són les funcions d'aquesta institució. Els hi resumeixo ràpidament: Ha de vetllar per aplicar la justícia conforme a les lleis, exercir les funcions que li atribueixi la llei, vetllar pel respecte als drets fonamentals i a les llibertats públiques, exercitar les accions penals i civils que deriven de delictes o faltes, intervenir al procés penal instant a l'autoritat judicial o a la policia judicial a que adopti les mesures oportunes per esclarir els fets i vetllar per la protecció processal de víctimes i testimonis.

Vaja, que la figura del fiscal (i de la fiscal) està pensada perquè en una societat plena de gent dolenta, vostè, un servidor i la veïna del 4rt 4a tinguem algú que ens defensi de tanta maldat.

El que no diu la definició de fiscal, ni l'article 124 de la Constitució, ni l'article 3 de l'Estatut del Ministeri Fiscal, ni el 69, ni el 453.980,71 és que “Segons quins fiscals puguin publicar peces en certs mitjans de comunicació opinant sobre com ha de ser o deixar de ser la reforma del Codi Penal per adaptar-lo al seu gust”. I això no ho diu enlloc, ni aquí ni a la Xina Popular. I, de fet, aquest article improbable me l'acabo d'inventar.

I, sap per què? Perquè els fiscals ens han de defensar a vostè, a mi i a la veïna del 4rt 4a aplicant les lleis existents. Els agradin molt, poc o gens. I això és així perquè existeix una cosa molt bonica que en diuen “separació de poders”. La separació de poders és un principi que estableix que el poder ha d'estar dividits entre dues o més entitats independents per evitar que alguna d'aquestes entitats tingui massa poder i el pugui exercir arbitràriament.

Per aquest motiu es diu que a Espanya hi ha una deficient separació de poders, perquè determinat partit polític ha situat als òrgans del poder judicial a gent molt fidel. I aquesta gent retorna el bonic detall aplicant la llei contra determinades persones i fets d'una manera molt alegre i desenfadada.

I justament avui la vida ens ha proporcionat una situació que il·lustra, a manera de modèlic exemple, el rotllo que li he fotut fins aquí. Perquè ha estat en aquest anticiclònic dia quan Javier Zaragoza, fiscal del Tribunal Suprem i uns dels acusadors al judici d'escarment a l'independentisme, ha publicat un article al diari El Mundo on, a banda de fer diverses consideracions que no li corresponen, defensa no tocar els delictes de rebel·lió ni de sedició en una possible reforma del Codi Penal anunciada per Pedro Sánchez.

Però no pateixi (ni vostè ni, sobretot, el senyor Zaragoza), que no passarà res. I, en tot cas, a qui li pot passar alguna cosa és a mi per escriure aquesta peça. L'Estat no permetrà que li passi res al senyor Zaragoza perquè el senyor Zaragoza és Estat. I l'Estat és com un porquet de Sant Antoni (bicho bola en espanyol), que quan ensuma perill es converteix en una bola absolutament impenetrable que oblida l'article 124 de la Constitució, l'article 3 de l'Estatut de Ministeri Fiscal. I el que calgui. En nom de l'Estat. Del seu. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat