El fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza, que va exercir l'acusació en el judici al procés, aposta per no tocar els delictes de rebel·lió i sedició en la reforma del Codi Penal i defensa incorporar-ne d'altres per "garantir una eficaç protecció del marc constitucional".  La reforma del Codi Penal és un dels compromisos del govern de Pedro Sánchez.

En aquest sentit, cita el delicte de convocatòria il·legal de consulta o referèndum, però també la tipificació específica de la desobediència reiterada al Tribunal Constitucional, com una modalitat agreujada de la desobediència, que comporti penes de presó i inhabilitació de certa gravetat.

En un article al diari El Mundo, Zaragoza insisteix que els presos independentistes van cometre el delicte de rebel·lió i un "cop d'estat en tota regla", i rebutja que les penes siguin excessives.

Pretext per reduir les penes

Segons Zaragoza, tot sembla apuntar que la reforma del Codi Penal busca reduir les penes amb el "pretext" de modernitzar el tipus penal. El fiscal afegeix que "el suat i recurrent argument" que les penes imposades als presos independentistes són excessives i desproporcionades "no té cap fonament jurídic". De fet, assegura que "salta pels aires" si es té en compte que ja només la malversació de fons públics de més de 250.000 euros comporta penes d'entre sis i 12 anys de presó. "En bona lògica", continua, el delicte de sedició agreujat per malversació no hauria de preveure penes menors que aquestes.

Si això fos així i finalment les penes per sedició fossin inferiors, el fiscal avisa que el principi de proporcionalitat "quedaria absolutament laminat".

Atacs a l'ordre constitucional

El fiscal del Suprem creu que la resposta als "atacs a l'ordre constitucional" presenta algunes "esquerdes que es necessari tancar", però adverteix que la solució "no consisteix a desmantellar o neutralitzar els efectes preventius i punitius dels tipus penals vigents, sinó a protegir-lo davant de les noves amenaces i agressions dels temps actuals".

És per això que defensa mantenir els delictes de rebel·lió i sedició tal com estan, i incorporar-ne d'altres. Amb un tipus de convocatòria il·legal de referèndum o de desobediència reiterada al Tribunal Constitucional, diu Zaragoza, és "molt probable" que s'haguessin pogut evitar molts dels greus delictes que "finalment es van cometre".

La condemna per sedició, forçada

El fiscal insisteix que els presos independentistes van cometre el delicte de rebel·lió, i creu que la ubicació d'aquells fets en el tipus de la sedició "no deixa de ser forçada". Demana ser "sincers i rigorosos" i recorda que la pròpia sala d'apel·lacions del Suprem va parlar de "rebel·lió institucional". A més, remarca que el discurs del rei, amb l'únic precedent del 23-F, l'enviament de milers de policies a Catalunya i l'aplicació de l'article 155 "no són mesures que s'adoptin per sufocar una alteració de l'ordre públic, per greu que sigui aquesta".

Zaragoza reitera que es va produir una oposició "violenta", amb "agressions, escomeses, coaccions i danys", i que això va ser un "mitjà necessari per avançar en el procés rebel". "La violència utilitzada va complir una funció essencial i va contribuir com a instrument imprescindible per a la consecució dels seus objectius", argumenta. També es pregunta que hagués passat si en el desenvolupament d'aquests "episodis violents" s'haguessin utilitzat armes. "L'aposta per la sedició hagués estat finalment l'assumida?", qüestiona.

Cop d'estat en tota regla

Al seu parer, el que va passar a la tardor del 2017 va ser un "cop d'estat en tota regla", amb la substitució de la Constitució per una legalitat paral·lela i la proclamació de la independència, "fins característics de la rebel·lió". Zaragoza apunta que la percepció de milions d'espanyols que van veure el que va passava no era d'uns actes "purament simbòlics o declaracions retòriques sorgides d'un univers oníric o quimèric, incapaces de generar un risc per a l'ordre constitucional". "Com tampoc es va percebre aquesta hipotètica mutació dels fins que perseguien els líders del procés, en virtut de la qual el dret a decidir es va convertir en dret a pressionar", ha afegit.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat