Entre les 9 i les 12 del matí d'avui, Catalunya ha generat un soroll repetitiu i constant. Concretament era un “Bum!”. Arreu del territori s'anava sentint un “bum!” ara aquí, un “bum!” ara allà”, un “bum!” encara més enllà, un “bum!” que venia del carrer del costat i un “bum!” general. Si et situaves fora de la frontera catalana, apreciaves clarament com allà dins tot era un immens “bum!”.

Ara no cal que li digui què eren aquests “bum!” perquè vostè n'ha generat un. I, efectivament, eren cervells esclatant a mesura que intentaven entendre què estava succeint al Parlament. Que si la proposta de resolució transaccional de reconsideració de l'esmena, que si l'esmena transaccional de reconsideració de la resolució proposada i, sobretot, els periodistes de ràdio i TV presents al saló dels passos perduts exclamant: “I això, ara com ho explico jo en una crònica de 50 segons?”.

Bé, doncs vostè ha de saber que ara mateix un servidor intentarà explicar-li l'inexplicable. O sigui, què ha passat avui a la Cambra catalana. Ho aconseguiré? No.

Tot va començar dimecres a la nit quan la Mesa (o sigui, el govern del Parlament) va admetre a tràmit, entre d'altres, una esmena de la CUP (la 1 bis) a la proposta de resolució de Junts per Catalunya sobre la restitució de les institucions catalanes que deia: “Es referma i reitera en la declaració d'independència i en la proclamació de Catalunya com un Estat independent en forma de República, que foren votades i aprovades el 27 d'octubre del 2017”.

Això traduït vol dir que la CUP instava Junts per Catalunya i Esquerra que votessin mantenir la situació que va provocar els empresonaments, els exilis i les sedicions i les rebel·lions que van derivar-se de la proclamació de la independència. I votar això volia dir nova querella contra la Mesa, nou pronunciament del TC, possible suspensió del ple i tota la resta. Però aquesta esmena finalment s'ha transaccionat. És a dir, s'ha pactat que desapareixia de la votació. Però Ciutadans i el PSC afirmen que l'esmena ha existit i que va ser acceptada per la Mesa. Perquè per transaccionar una cosa ha d'haver-hi aquesta cosa. És el que la diputada socialista Eva Granados ha resumit als passadissos amb un “si no hay mano, no hay galleta”.

Per tant, si s'han admès aquestes esmenes, diu Ciutadans, ha existit una il·legalitat i al Constitucional vas. Però la part indepe de la Mesa diu: “aquesta esmena no ha estat votada, per tant, no hem comès cap il·legalitat. I, en tot cas, quan la vam admetre no estàvem advertits que fos il·legal perquè nosaltres no som la mateixa Mesa de la passada legislatura, que sí que va ser avisada i que per aquest motiu va rebre les diverses querelles".

S'ha entès? No gaire, oi? Per si serveix de reforç, aquí té una versió en vídeo:

Total, que aquest ple d'avui, si no acaba anul·lat per efecte de la demanda de Ciutadans, ha servit per desencallar el posterior pas al costat de Carles Puigdemont, que desencalla la nova ronda de consultes del president del Parlament, Roger Torrent, que desencalla el ple a celebrar possiblement la setmana vinent, que desencalla l'elecció del president de la Generalitat.

I, qui serà aquest president? Doncs la proposta és que sigui en Jordi Sànchez. Si finalment ho serà o no dependrà de si ho permet o no el jutge Llarena. Però aquest és un tema que ja vindrà a les pròximes hores. De moment, mentre vostè recull els trossos del seu cervell escampats per acció de l'esclat del seu propi cap, ens quedem amb alguns detallets del debat d'avui. El primer de la legislatura.

- S'ha posat de moda tancar tot el recinte del Parlament cada cop que hi ha un ple. Avui era absolutament absurd i innecessari. Espero que el nou conseller d'Interior tingui un altre criteri en relació a aquesta qüestió.

- Els canvis de posició dels grups a l'hemicicle ha fet que, per exemple, Xavier Domènech segui on a l'anterior legislatura hi seia Lluís Llach, Anna Tarrés (la senyora natació sincronitzada) ocupi l'escó d'Anna Gabriel i Carmen de Rivera (Ciutadans) el de Lluís Rabell.  

- Ha quedat clara quina serà l'estratègia de Ciutadans durant la legislatura: repetir que van guanyar les eleccions (escenificat amb l'entrada al ple en grup i per la porta on hi havia les càmeres de TV i no per la que entren habitualment), que els indepes tenen majoria absoluta per culpa d'una llei electoral injusta i que les famíles catalanes estan fracturades.  

- Lapsus memorable de Xavier García Albiol, que els ha dit als indepes “no desabrochen”. I volia dir “no desaprovechen”. En què estaria pensant?

- I una reflexió de Carme Forcadell als passadissos relativa a l'admissió a tràmit de l'esmena de la CUP que ha originat l'explosió cerebral dels catalans (i les catalanes): “Si avui jo hagués estat la presidenta del Parlament, hauria acabat a Alcalá Meco”.

I aquesta és una realitat que no hem d'oblidar.