Fa uns dies, Ciutadans va demanar a l'Ajuntament de Vic permís per poder comparèixer a la plaça de la Catedral davant dels mitjans informatius. Dijous el consistori va denegar la sol·licitud argumentant que fora del període electoral no autoritzen els partits a fer actes polítics al carrer. Ciutadans diu que això no és cert ja que fa poc Esquerra va fer-hi un acte de suport a Marta Rovira.   

Total, que avui la plana major de Ciutadans ha anat a Vic​. Ells (i elles) diuen que per denunciar que els carrers són de tots els catalans i no només dels indepes i que volen callar-los i expulsar-los de Catalunya. El grup de cent persones que s'hi ha manifestat en contra diuen que hi han anat per aturar el feixisme. Uns i altres, separats per uns quants metres de distància, s'han dedicat crits i consignes i gestos que han estat de tot menys amables. Només això.

I vostè i jo sabem que els uns hi han anat a buscar la imatge de gent escridassant-los per refermar la idea que fa temps intenten instal·lar consistent que Catalunya és una societat trencada i violenta on l'unionisme està perseguit. I sabem que els altres hi han anat a demostrar que ells són necessaris per aturar el que ells (i elles) anomenen el feixisme.

Al final, després de mitja hora de crits i crispació, tothom ha marxat cap a casa content i satisfet perquè ha aconseguit el que volia. I el que volien uns i altres era reconvèncer els seus de la necessitat d'existir per aturar els altres, els enemics.

Per la resta de ciutadania, la immensa majoria, la imatge vista avui a Vic, ara mateix fa mandra. Molta. I sí, ja sé que dir això significarà que em cauran hòsties dels hooligans dels dos cantons. Però escolti una cosa, a veure si aquí al final no podrem dir la veritat per por dels extrems. Sí, penso que la imatge fa mandra i només serveix per l'onanisme partidista més radical. I com que ho penso, ho dic.

Compte, em sembla perfecte i no critico que dos grups s'escridassin, només faltaria. Al contrari, en soc molt partidari perquè això eixampla els pulmons. El que dic és que la imatge ha passat de moda. En un moment polític on en dos dies tot canvia com un mitjó, i a l'espera que l'escenari torni a canviar, vagi vostè a saber cap a on, el que ara es porta és el diàleg i la distensió. Això que en llenguatge de tendència en diuen “desescalar”. I es porta perquè la societat catalana, sense renunciar a les seves idees ni a denunciar situacions com la dels presos, vol una certa calma en les formes, que no tant en el fons. I els crits molesten. Sobretot quan no para de ploure.

I si Ciutadans vol continuar sent el partit més votat a Catalunya, no tinc molt clar que els beneficiï gaire que la gent vegi els seus líders cridant pel carrer amb la cara desencaixada. Les grans majories s'aconsegueixen mantenint una certa centralitat. Si tu et radicalitzes, aconsegueixes que els teus cada cop cridin més i més fort, però que cada cop cridi menys gent.

Però, vaja, jo no hi entenc gens i a Ciutadans hi ha senyors (i senyores) que en saben molt, tenen molts màsters i són molt experts. I si ells (i elles) creuen que comportar-se com un seguidor ultra d'un equip de futbol regional dona vots, escolti, doncs endavant.