En Miquel Montoro és un noi mallorquí que s'ha fet famós a les xarxes per la seva naturalitat i empatia. Fa uns dies va anar al programa La Resistencia de Movistar+, que té molt de seguiment entre allò que s’anomena “el públic jove”. I va passar això (si s'ho mira encara que sigui uns instants entendrà la polèmica que hi ha hagut):

Efectivament, en Miquel parla un espanyol amb molt d'accent mallorquí, una de les variants de l'idioma català. I això no va agradar als que no els agrada que es parli ni mallorquí, ni català, ni res que no sigui l'espanyol. I van atacar pel cantó que els més vells de la localitat coneixen molt bé consistent en el supremacisme lingüístico-cultural.

L'argument usat contra en Miquel és que sembla mentida que un nen de 13 anys no parli espanyol “amb naturalitat”, que és la manera eufemística de dir que el que els molesta és l'accent. Però, esclar, com vol que no sigui així si és un nen de poble i als pobles, els pagesos parlen idiomes vulgars. És l'adaptació que els supremacistes catalans unionistes cosmopolites no-nacionalistes usen quan parlen de Tractòria, la Catalunya profunda, pagerola i rústica. Gent inferior.

Curiosament a aquests mateixos personatges no els grinyola i mai es queixen de l'accent andalús. Si a La Resistència haguessin entrevistat Los Morancos, Paz Padilla o Bertín Osborne, per posar tres exemples de persones conegudes per usar un marcat accent andalús, ningú (però és que ningú de ningú) hauria tret a passejar cap “naturalitat” de cap mena. De fet, MAI ningú considera que l'accent andalús sigui un problema de parlar o no parlar l'espanyol “amb naturalitat”. Esclar, la variant andalusa no els molesta perquè és la seva. Les altres molesten perquè són alienes i són les que cal eliminar.

Però, si li sembla bé, ens mirem unes xifres? Comprovem com està aquest mallorquí que tant molesta als supremacistes lingüístics? L'últim estudi sobre aquesta qüestió de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears diu que 1/ el 21,9% dels alumnes de 6é de Primària (11-12 anys) tenen un nivell molt baix d'expressió oral en català i el 23,4% tenen un nivell baix. Sumats els dos ens dóna que el 45,3% dels Miquels de les illes Balears no saben parlar català, 2/ la suma dels nivells “acceptable” i “satisfactori” en català és del 54,7% i el del castellà és del 74,6% i 3/ a Illes Balears, (com passa a Catalunya), no hi ha cap nen, ni adult, que no parli espanyol i si que n'hi ha milers que no parlen mallorquí-català.

Per tant, queda clar quin és el problema, oi? I el problema no és en Miquel sinó els que no suporten l'Idioma matern d'en Miquel.