La possibilitat de repetir les eleccions al Congrés dels Diputats ha fet que torni a circular la brama segons la qual a Espanya no existeix la cultura del pacte. Va ser un dels temes durant un sopar recent on una bona amiga em va fer una reflexió contrària a aquest pensament i que vull compartir.

Segons ella, els pactes no plantegen cap problema quan es tracta de fer-ho “en contra de”, quan cal mantenir el poder al preu que sigui, quan es pacta per Espanya, quan cal preservar el sistema o quan cal ocupar espais de poder. I em va posar cinc exemples:

1/ El trifachito d'Andalusia és una barreja d'anar contra algú (PSOE) per afeblir-lo de cara a futures eleccions (les espanyoles que venien a continuació) i pacte per aconseguir el poder al preu que sigui. I desesperadament. I és que l'abrupta sortida del Gobierno va fer que al PP li calgués col·locar urgentment molta gent. I en aquell moment només tenien Andalusia. Però dins d'aquest pacte n'hi havia un altre de molt més elaborat. Va consistir a fer veure que ni PP ni Ciutadans havien pactat amb Vox. Perquè llavors encara estava mal vist. Després a Madrid ja no els ha calgut dissimular perquè amb això passa com amb els fills. Del primer n'estàs tan pendent que et penses que té una greu malaltia si mou la mà, perquè la mou, i si no la mou, perquè no la mou. En canvi el segon fill, com si es penja del ventilador del sostre, que ja en baixarà.

2/ A Madrid les dretes no han tingut cap problema a posar-se d'acord per fer-se amb el poder i aconseguir espais on poder acabar de ressituar el munt de gent que s'havia quedat sense despatx (PP) i a la capital, cosa que evita desplaçaments, tot i la comoditat i rapidesa de l’AVE. Però també per acontentar els que ja començaven a estar impacients perquè creien arribat el dia de deixar de menjar les patates i començar a tastar tall a la capital, que és on hi ha el poder de veritat (Cs i Vox).  

3/ El 155. Es tractava de salvar Espanya. No sabem encara de què, però calia salvar-la. ¿Vostè va veure els grans partits espanyols manifestant algun dubte a l'hora de pactar el 155? Vaja, és que ni durant una dècima de segon va plantejar-se la possibilitat que algú fes una mínima objecció. Va ser dir 155 i ja estava tot acordat.  

4/ La corrupció, el mal que ha afectat amb major o menor intensitat tots els partits, espanyols i catalans, a excepció d'Esquerra i l'entorn Comuns-Podemos (parlo de grans casos de corrupció, no de casos individuals) i que sempre l'han resolt amb el pacte del no-pacte. O sigui han pactat llançar-se els plats pel cap per erosionar-se electoralment, però han pactat no pactar mai una solució definitiva a la corrupció i que els impliqui a tots.  

5/ El pacte per les institucions d'Estat, incloses les judicials. Es barallen per si poden tenir majoria abans que canviï el cicle electoral o maniobren per si poden allargar mandats fora de termini, però mai hi ha hagut cap discussió per deixar de repartir-se les cadires. Tothom té les seves i aquí pau i després Gasol.

Que, vostè pensa com un servidor que la meva amiga té força raó?