Darrere d'un gran corrupte econòmic sempre hi ha un gran corruptor, que també és un corrupte, naturalment. I també hi ha el corrupte que tanca els ulls quan la cosa passa per davant seu i fa veure que no la veu.

Passa el mateix amb els que són darrere d'una banda de personatges que afirmen tenir màsters que no han cursat i que quan els descobreixen menteixen descaradament, que mostren llicenciatures que van i venen segons el dia, doctorats plagiats o escrits per un “negre” o que falsegen el seu currículum.

Darrere de tots ells (i totes elles) hi ha uns corruptes que dissenyen l'estructura del frau i la greixen perquè funcioni. Són els que avui han fet desaparèixer misteriosament 5.400 correus electrònics de l'Institut de Dret Públic de la Universidad Rey Juan Carlos o que quan el cas Cifuentes van falsificar diversos documents públics.

Sí, el corrupte és culpable, però sempre oblidem el corruptor, que és l'origen de tot. Si en una universitat hi passen coses estranyes és perquè la universitat fa el primer pas perquè aquestes coses estranyen hi passin. Un alumne que vol obtenir un títol sense anar a classe, només pot obtenir el títol sense anar a classe si la universitat li dona un títol a pesar de no haver anat a classe. Si la universitat no col·labora, l'alumne sol no pot aconseguir-ho. L'alumne no es pot donar el títol a si mateix.

Fins i tot podríem afirmar que en aquesta il·legalitat és més important el paper de la universitat que el de l'estudiant, que és el subjecte passiu d'una trama organitzada que, pel que estem veient, oferia un servei que incloïa falsejar títols, fer màgia amb les convalidacions i l'assistència a classe i que donava com a bons treballs de doctorat que estaven plagiats, cosa que diu molt del control de qualitat existent.

Ara tothom carrega contra els alumnes, lògic. Si són càrrecs públics, han de dimitir i, a continuació, tornar els títols que no els corresponen. Però no només. Cal investigar les universitats, sobretot el famós Institut de Dret Públic de la Universidad Rey Juan Carlos, que era una mena de immens can pixa, i escatir quins han estat els responsables del despropòsit multitudinari i multipolític.

Per molt que ara el seu responsable de llavors, que encara no ha dit ni ase ni bèstia, ocupi càrrecs al Tribunal Constitucional.

Perquè si això no succeís, podríem pensar que la trama ha podrit tant les entranyes de l'Estat que estan aixecant un mur just on acaben les responsabilitats dels alumnes. I un Estat tan democràtic com l'espanyol no permetria que aquest cas afectés la impol·luta imatge de la seva universitat, oi?