Va passar fa molts anys. Un servidor de vostè estava constipat, tenia molta tos i va anar al metge. Em va rebre un senyor doctor d'una certa edat, un més que evident sobrepès i que s'estava fumant un cigar d'un diàmetre considerable. Sí, sí, dins la consulta. I, sí, sí, la consulta estava plena de fum. De cigar. Al moment de dir-me que deixés de fumar, el ja esmentat cigar restava allotjat en un lateral de la seva boca, sostingut per dos llavis ennegrits. Aquell cigar només va reposar al cendrer de vidre situat en un dels laterals de la taula al moment en que el doctor va escriure la recepta d'un xarop destinat al meu mal.

Sense saber-ho, aquell senyor estava protagonitzant la metàfora del que anys després serien les fake news de les fake news, un espectacle amb doble mortal i tirabuixó que avui li hem vist fer, ampliat i millorat, a Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunidad de Madrid.

Aquell metge no tenia cap credibilitat per prohibir res, com avui Cifuentes no ha tingut cap credibilitat per defensar la seva honorabilitat. Però aquell metge estava convençut que podia rebre pacients fumant un cigar sense cap mena de problema. De la mateixa manera, Cifuentes està convençuda que pot comparèixer en un Parlament per defensar-se d'unes acusacions i sortir sense haver donat cap explicació del que se li demanava i, a més, fent-se l'ofesa i la indignada. Per què? Perquè, en aplicació del model de fake news de les fake news, qui havia de donar explicacions ha demanat explicacions als altres.

O sigui, qui et diu que deixis de fumar s'està fotent un cigar d'un pam i et llença el fum a la cara i qui està acusada d'haver falsificat un títol universitari, no només no demostra que sí, que va fer el famós màster i el treball final de curs, sinó que afirma que s’ho han inventat tot per anar contra ella.

Escolti, imaginem que a a mi m'acusessin, com fa Ignacio Escolar a eldiario.es amb Cristina Cifuentes de: 1/ haver-me matriculat tres mesos després de l'inici del màster, 2/ no haver anat a classe, tal i com confirmen en el cas de Cifuentes tots els alumnes consultats mai no la van veure per allà, 3/ no haver assistit a cap dels exàmens, 4/ dir que has defensat el teu treball de final de màster davant d'un tribunal en una data en que a tu et faltava encara una assignatura per aprovar, 5/ dir que has fet l'examen a Madrid un dia on consta que el tribunal examinador era a Aranjuez, 6/ que se sàpiga que una funcionaria m'ha canviat dos “no presentats” que hi havia al meu expedient per dos “notables”, 7/ que el meu treball de final de màster no apareix per cap banda i resulta que dies després d'esclatar l'escàndol, la universitat diu que el tenen però no poden ensenyar-lo “per culpa de llei de protecció de dades”. 8/ que posteriorment se sàpiga que el rector de la universitat on he fet el màster afirma que no té el treball i llavors el meu entorn digui que l'he perdut “perquè he fet tres mudances” i 9/ i per rematar-ho tot, apareix una acta d'avaluació del meu treball de final de màster, però sense segell ni data d'entrada al registre de la universitat i amb dues firmes falsificades.

Doncs bé, si a mi n'acusessin de tot això i tot això fos mentida, d'entrada em presento avui al Parlament amb la còpia del treball que jo hauria de tenir al meu ordinador o demano una còpia a la universitat, o faig el que sigui. I porto companys que confirmin que jo anava a classe i porto un pèrit que demostri que les firmes de l'avaluació del treball són reals.

Però no, en comptes d'això avui Cifuentes ens ha dit que no fumem, mentre ella es fotia entre pit i esquena un Montecristo número 4 de 3 pams. Ah, i fent veure que estava emprenyada com unes tenalles i fent-se l'ofesa, pretenia que ens prenguéssim el xarop.