Com que en això de la Llei Audiovisual no hi ha qui s'hi aclareixi, aquesta columna torna a convertir-se en servei públic per aclarir a la ciutadania la veritat. L'autèntica veritat del que es coneix com “la cosa del català a Netflix”, que va dins de la negociació dels pressupostos però que no té res a veure amb el contingut dels pressupostos i que seria com si jo negocio que canviïn el florescent del meu pàrquing, que no funciona des del 1987, a la reunió de pares i mares de l'escola de la meva canalla. Per tant, apunti, faci el favort.

El nom de Llei Audiovisual ve de que és una llei i que va de coses de l'àudio (de l'orella) i visuals (de la vista). Esclar, perquè si fos la Llei de “tajupsunmomentijatelhanfotut” no faria referència a res àudio ni visual. Arribats a aquest punt, entrem en el contingut. La normativa directiva de la Unió Europea és molt clara. Al seu article 13.1 diu que el 30% de les plataformes audiovisuals han de produir el 36% del seu catàleg avaluant el 30% del total referit al 50% de la quota d'exhibició. Per tant, un cop tenim calculat aquest 30% del 36%, a la xifra resultant hem d'aplicar-li als prestadors del servei subjectes a la seva jurisdicció el 40% en llengües de l'Estat i el 25% d'aquesta part proporcional s'ha de repartir entre Català, euskera i gallec. A parts iguals, però descomptant el 6% dels florolos situats als seus territoris però que estiguin establerts en altres estats membres orientats al sud i que realitzin aquestes contribucions atenent el criteri de proporció i no discriminació del 7% del 30% del 40% del 60% i que no s'inclou en aquest apartat sinó en el punt 6 dels article anterior i posterior i que està escrit en català en un 5%. Del 6% del total del referent.

Per tant, el que van pactar el PSOE i Esquerra va ser fer obligatori incloure una quota referida a l'escenari ja exposat, però afegint una esmena que afecta la plataforma que produeixi continguts en alguna llengua contemplada en l'acord i que els estreni els dies parells que coincideixin amb lluna plena i Venus estigui situat a la casa quarta de Júpiter sempre que, i aquí el text és molt clar, tingui la seu a Espanya. La plataforma, no Júpiter. Esclar, perquè Júpiter no pot tenir seu a Espanya, entre altres coses perquè no hi cap. Perquè és molt gran. Júpiter. I desmembrar aquest simpàtic planeta no està contemplat al text acordat. Encara. Ara bé, en cas que finalment es decidís incloure-ho, cada tros resultant hauria de fer una mida corresponent al 6% del 15% del 30% del 50% del terreny de l'astre que tingués -o hagués tingut en algun moment- seu a Espanya.

Total, que entendre de veritat el despropòsit és molt més senzill que tot això dels percentatges i les normatives que ens estan explicant des de fa dos dies i només és soroll per confondre'ns i que no entenguem res. Com sempre.

Perquè aquí, per molt que ens intoxiquin amb cortines de fum, la veritat del que ha passat només n'és una. I és que l'article 3.7 de l'avantprojecte pactat entre Esquerra i el PSOE (que no el Gobierno, perquè Podem ja s'ha rebotat) deia: “El prestador del servei de comunicació audiovisual que, estant establert en un altre Estat membre dirigeixi els seus serveis al mercat espanyol, estarà obligat a complir amb allò establert al Capítol III del Títol VI” i el text que ahir va aprovar el Gobierno diu: “El prestador del servei de comunicació audiovisual que estant establert en un altre Estat membre dirigeixi els seus serveis al mercat espanyol està obligat a complir el que estableix la secció 3a del capítol III del títol VI”. La mare dels ous és que el Gobierno, sense avisar (o sí i aquí algú ens enganya), ha inclòs al text definitiu això de “secció 3ª” que, traduït, vol dir que en queden fora la resta de seccions. I això és molt important perquè la 2 és la que, justament, parla de les quotes lingüístiques. I ara ja no hi és a la llei.

Vaja, que aquí només hi veig dues solucions: 1/ Una llei catalana sobre aquesta qüestió perquè se la pugui petar el Tribunal Constitucional i 2/ Fer una sèrie amb tota aquesta història. En espanyol, naturalment, i incloent-t'hi un personatge amb accent català. Però que hi sortiria un 6% del 10% del 15% del 34,64% del 51% del 1% del total.